Alguns matrimonis que no es duen bé pensen que el divorç serà lo millor per als seus fills, molt millor que viure amb dos pares amb problemes freqüents. Què demostren els fets?

•  Quins efectes té el divorç en els xiquets?

•  Serà més feliç el meu fill si em divorcie?

•  Què hauria de saber sobre la custòdia compartida?

•  Hi ha alguna opció millor?

 Les investigacions demostren que el divorç causa molts problemes en els xiquets. Els xiquets amb pares divorciats són més propensos a:

•   experimentar ira, ansietat i depressió

•   tindre problemes de conducta

•   tindre problemes en l’escola o faltar a classe

•   posar-se malalts

 A més, molts xiquets es culpen pel divorç, ja que pensen que l’han causat o que podrien haver-lo evitat.

 Els problemes als quals s’enfronten estos xiquets poden allargar-se a l’edat adulta, ja que poden experimentar una baixa autoestima o incapacitat per a confiar en els altres. I també solen acudir al divorç quan tenen problemes en el seu matrimoni.

 En resum: Encara que molta gent pensa que el divorç serà millor per als xiquets, les investigacions demostren tot lo contrari. Penelope Leach, experta en psicologia infantil, escriu: «El divorç deixa als xiquets destrossats». a

 Principi bíblic: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4).

 Algunes persones dirien que sí. No obstant, cal tindre present que les necessitats dels pares i dels xiquets no són les mateixes. La persona que està pensant en el divorç vol que la seua vida canvie, mentres que el xiquet normalment vol que els seus pares seguisquen junts.

 Després d’examinar milers de divorços, les autores del llibre The Unexpected Legacy of Divorce escriuen: «Una cosa està clara: els xiquets no diuen que siguen més feliços. Més bé, afirmen: “El dia que es divorciaren els meus pares va acabar la meua infància”». El llibre també afegix que els xiquets veuen el món com «un lloc menys fiable i més perillós, ja que les relacions més pròximes en la seua vida ja no són tan estables».

 En resum: Els xiquets no se solen sentir feliços després del divorç dels seus pares.

 Principi bíblic: «L’home amargat et resseca els ossos» (Proverbis 17:22).

 Alguns pares divorciats intenten compartir la responsabilitat de criar el seu fill com si encara estigueren casats. No obstant, la custòdia compartida és difícil. Les investigacions mostren que els matrimonis divorciats, sovint:

•   passen menys temps amb els seus fills

•   ensenyen normes contradictòries

•   consentixen els xiquets perquè se senten culpables o estan molt cansats

 Un xiquet amb pares divorciats també podria desenrotllar la tendència a no obeir als seus pares. Després de tot, els seus pares no han sigut capaços de complir amb el seu compromís o complir amb les seues promeses. El xiquet podria raonar: «Per què hauria de fer cas als meus pares?».

 En resum: La custòdia compartida sol ser difícil per als pares divorciats, però encara és més difícil per als xiquets.

 Principi bíblic: «Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimen» (Colossencs 3:21).

 Requerix molt d’esforç començar de nou després del divorç. Sovint, seria millor si els dos pares treballaren de valent per continuar amb el matrimoni. El llibre The Case for Marriage diu: «El fet de tindre un mal matrimoni no vol dir que vaja a ser sempre aixina, com a voltes pensem. La situació de les parelles amb més problemes millora molt amb el temps si continuen casades». Tenint en compte açò, els xiquets es crien millor quan els pares estan junts.

 Açò no vol que el divorç mai siga una opció. De fet, la Bíblia permet el divorç quan s’ha comés immoralitat sexual (Mateu 19:9). No obstant, la Bíblia també diu que «qui té enteniment sap per on passa» (Proverbis 14:15). Els matrimonis amb problemes haurien de tindre en compte tots els factors, incloent l’efecte que el divorç tindrà en els seus fills.

 Però clar, fa falta més que aguantar i resignar-se. La Bíblia dona als matrimonis els millors consells per a que desenrotllen les qualitats necessàries per a tindre un matrimoni feliç i fort. Açò no ens sorprén, ja que l’autor de la Bíblia, Jehovà, és qui va crear el matrimoni (Mateu 19:4-6).

 Principi bíblic: «Jo, el Senyor, sóc el teu Déu. Jo t’ensenye el que et serà profitós» (Isaïes 48:17).