Salta al contingut

Què aprenem de les dones que apareixen en la Bíblia?

Què aprenem de les dones que apareixen en la Bíblia?

Què diu la Bíblia

 La Bíblia parla de moltes dones de les quals podem aprendre valuoses lliçons (Romans 15:4; 2 Timoteu 3:16, 17). En este article vorem breument el que feren algunes de les dones mencionades en la Bíblia. Moltes són bons exemples a imitar mentres que altres ens servixen d’advertència (1 Corintis 10:11; Hebreus 6:12).

  Abigail

 Qui va ser Abigail? Era la dona d’un home ric i malvat anomenat Nabal. No obstant això, era sensata, humil, atractiva i tenia boniques qualitats que agradaven a Jehovà (1 Samuel 25:3).

 Què va fer? Abigail va actuar amb saviesa i discerniment per tal d’evitar una desgràcia. Ella i Nabal vivien en la regió on el futur rei d’Israel, David, estava amagat fugint dels seus enemics. Mentres David i els seus hòmens estaven allí, van protegir els ramats d’ovelles de Nabal de l’atac dels lladres. Però quan els missatgers de David demanaren menjar a Nabal, va rebutjar ajudar-los amb insolència. David es va enfadar molt, així que va anar amb els seus hòmens a matar a Nabal i a tots els hòmens de sa casa (1 Samuel 25:10-12, 22).

 Abigail va actuar amb rapidesa quan va escoltar el que el seu home havia fet. Va donar als seus servents aliments per a que els donaren a David i als seus hòmens, i els va seguir per tal de suplicar-li misericòrdia (1 Samuel 25:14-19, 24-31). Quan David va vore el seu regal, es va adonar de la seua humiltat, va acceptar el seu consell i va reconéixer que Déu estava utilitzant a Abigail per a previndre una tragèdia (1 Samuel 25:32, 33). Poc temps després, Nabal va morir i Abigail es va convertir en l’esposa de David (1 Samuel 25:37-41).

 Què podem aprendre d’Abigail? A pesar de ser una dona molt guapa i amb molts diners, tenia un punt de vista equilibrat d’ella mateixa. Per a mantindre la pau, va estar disposada a disculpar-se per una falta que no havia comés. Va afrontar una situació tensa amb calma, tacte, valentia i de forma inteŀligent.

  •    Per a saber més sobre Abigail, consulta l’article «Una mujer sensata».

Anna

 Qui va ser Anna? Va ser la dona d’Elcanà i la mare de Samuel, qui va ser un profeta prominent en l’antic Israel (1 Samuel 1:1, 2, 4-7).

 Què va fer? Va buscar el consol de Jehovà perquè no tenia fills encara que portava casada molts anys. El seu espòs tenia dos dones. L’altra dona, Peninnà, tenia fills i es burlava amb freqüència d’Anna. Per este motiu, Anna va orar a Déu per a demanar-li consol. Ella va fer un vot a Déu, prometent que si tenia un fill, li l’entregaria per a que el servira en el tabernacle. El tabernacle era una tenda desmuntable que els israelites utilitzaven per a adorar a Déu (1 Samuel 1:11).

 Déu va respondre l’oració d’Anna i li va donar un fill, al que va anomenar Samuel. Anna va mantindre la seua promesa i el va dur a servir al tabernacle quan encara era un xiquet xicotet (1 Samuel 1:27, 28). Cada any, Anna li teixia una peça de roba sense mànegues i li la portava. Amb el temps, Déu la va beneir amb cinc fills més, tres xiquets i dos xiquetes (1 Samuel 2:18-21).

 Què podem aprendre d’Anna? Va aguantar esta situació gràcies a les seues oracions sinceres. La seua oració de gratitud registrada en 1 Samuel 2:1-10 reflectix la seua profunda fe en Déu.

Dalila

 Qui va ser Dalila? Va ser la dona de qui es va enamorar el jutge israelita Samsó (Jutges 16:4, 5).

 Què va fer? Va acceptar diners dels oficials filisteus per a trair a Samsó. Els filisteus no podien véncer-lo perquè Déu li havia donat una força extraordinària per a salvar els israelites (Jutges 13:5). Per esta raó, els oficials filisteus demanaren ajuda a Dalila.

 Els filisteus subornaren a Dalila per a que descobrira per què Samsó era tan fort. Ella va acceptar els diners i després de diversos intents, finalment va descobrir el secret de Samsó (Jutges 16:15-17). Els el va revelar als filisteus i així pogueren capturar-lo i empresonar-lo (Jutges 16:18-21).

   Què podem aprendre de Dalila? Dalila és un exemple d’advertència. Es va deixar dominar per la cobdícia. Va ser una dona egoista i deslleial que va trair un servent fidel de Jehovà.

Dèbora

 Qui va ser Dèbora? Va ser una profetessa de Jehovà, el Déu d’Israel. Jehovà la va utilitzar per a revelar al seu poble el que havien de fer. Déu també la va utilitzar per a solucionar problemes que tenien els israelites entre ells (Jutges 4:4, 5).

 Què va fer? La profetessa Dèbora va donar suport amb coratge als adoradors de Déu. Jehovà la va enviar a Barac per a dir-li que havia de dur a l’exèrcit israelita a combatre contra els opressors cananeus (Jutges 4:6, 7). Quan Barac li va demanar a Dèbora que anara amb ell, ella no va tindre por i va acceptar (Jutges 4:8, 9).

 Després que Déu donara als israelites una victòria decisiva, Dèbora va compondre part de la cançó que ella i Barac van cantar per a contar el que havia passat. En esta cançó, ella va mencionar el paper que Jael, una altra dona valenta, va tindre en la derrota dels cananeus (Jutges 5).

 Què podem aprendre de Dèbora? Dèbora se sacrificava pels altres i va ser valenta. Animava als altres a fer el correcte als ulls de Déu, i no dubtava en donar-los el reconeixement que es mereixien quan ho feien.

Ester

 Qui va ser Ester? Va ser una jueva a qui el rei persa Assuer va escollir per esposa.

 Què va fer? La reina Ester va utilitzar la seua influència per a evitar el genocidi del seu poble. Va descobrir que s’havia emés un decret que fixava una data per a matar a tots els jueus de l’imperi persa. Este pla malvat va ser idea d’un home anomenat Aman, que era el primer ministre (Ester 3:13-15; 4:1, 5). Amb l’ajuda del seu cosí major Mardoqueu i posant en risc la seua pròpia vida, Ester va revelar este pla al seu marit, el rei Assuer (Ester 4:10-16; 7:1-10). Assuer va permetre que Ester i Mardoqueu emeteren una altra llei que deixara als jueus defendre’s. Els jueus obtingueren una gran victòria contra tots els seus enemics (Ester 8:5-11; 9:16, 17).

 Què podem aprendre d’Ester? La reina Ester va deixar un exceŀlent exemple de valentia, humiltat i modèstia (Salm 31:25 [v. 24 en altres bíblies]; Filipencs 2:3). Encara que era una dona que destacava per la seua bellesa i posició, va buscar l’ajuda i el consell dels altres. Quan parlava amb el seu espòs, va tindre tacte i va ser respectuosa però valenta. A més, no va tindre por d’identificar-se com a jueva en un moment molt perillós per a este poble.

Eva

 Qui va ser Eva? Va ser la primera dona que va existir i també la primera que es menciona en la Bíblia.

 Què va fer? Eva va desobeir un manament clar que va donar Jehovà. Igual que el seu espòs, Adam, Eva va ser creada com a humana perfecta amb llibertat tant per a prendre les seues pròpies decisions com per a cultivar qualitats divines com l’amor i la saviesa (Gènesi 1:27). Eva sabia que Déu li havia dit a Adam que moririen si menjaven d’un arbre en concret. No obstant això, Satanàs va enganyar a Eva per a que creguera que no moriria. De fet, la va convéncer que li aniria millor si desobeïa a Jehovà. Així que va menjar la fruita i després va fer que el seu marit també en menjara (Gènesi 3:1-6; 1 Timoteu 2:14).

   Què podem aprendre d’Eva? El seu exemple ens advertix sobre el perill d’alimentar els desitjos incorrectes. Davant d’un manament clar de Jehovà, va desenvolupar l’intens desig de prendre allò que no li corresponia (Gènesi 3:6; 1 Joan 2:16).

Jael

 Qui va ser Jael? Va ser la dona d’Hèber, que no era israelita. Va ser una dona valenta que es va posar de part del poble de Déu.

 Què va fer? Va actuar amb valentia quan Sisserà, el cap d’un exèrcit cananeu, va entrar en el campament on ella vivia. Sisserà havia perdut la batalla contra els israelites i ara buscava un lloc on amagar-se i descansar. Jael el va convidar a entrar en la seua tenda per a que poguera refugiar-se i recuperar-se. Mentres ell dormia, ella el va matar (Jutges 4:17-21).

 El que va fer Jael va complir la profecia anunciada per Dèbora: «El Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona» (Jutges 4:9). Pel seu paper, la Bíblia diu que va ser «beneïda entre les dones» (Jutges 5:24).

   Què podem aprendre de Jael? Va actuar amb iniciativa i coratge. La seua experiència mostra que Déu pot fer el que siga necessari per a que es complisquen les profecies.

Jezabel

 Qui va ser Jezabel? Va ser la dona del rei israelita Acab. Ella no era israelita i no adorava a Jehovà, adorava el déu cananeu Baal.

 Què va fer? La reina Jezabel era una dona dominant, despiadada i violenta. Va promoure el culte a Baal i la immoralitat sexual, que era part d’esta religió. A més, va intentar eliminar l’adoració a Jehovà, el Déu verdader (1 Reis 18:4, 13; 19:1-3).

 Jezabel va recórrer a mentires i a l’assassinat per a satisfer els seus capritxos egoistes (1 Reis 21:8-16). Tal com Déu havia predit, va morir de manera violenta i no va ser enterrada (1 Reis 21:23; 2 Reis 9:10, 32-37).

   Què podem aprendre de Jezabel? Jezabel és un exemple d’advertència. Va ser una dona sense escrúpols i tan corrupta que el seu nom es va convertir en un símbol d’immoralitat i depravació.

La dona de Lot

 Qui va ser la dona de Lot? La Bíblia no menciona el seu nom. Però ens conta que va tindre dos filles i que va viure en la ciutat de Sodoma amb la seua família (Gènesi 19:1, 15).

 Què va fer? Va desobeir una orde de Déu. Déu va prendre la decisió de destruir Sodoma i altres ciutats del voltant per les seues terribles pràctiques immorals. Com Déu estimava al just Lot i a la seua família, va enviar dos àngels per a traure’ls d’allí i dur-los a un lloc segur (Gènesi 18:20; 19:1, 12, 13).

 Els àngels digueren a Lot i a la seua família que fugiren i que no miraren arrere. Si no obeïen, moririen (Gènesi 19:17). La dona de Lot començà a «mirar arrere i es convertí en una estàtua de sal» (Gènesi 19:26).

   Què podem aprendre de la dona de Lot? La seua història ens recorda els perills d’estimar les coses materials, ja que poden conduir a desobeir a Déu. Jesús va parlar d’ella com a un exemple d’advertència: «Recordeu-vos de la dona de Lot» (Lluc 17:32).

La Sulamita

 Qui va ser la Sulamita? Va ser una xica de camp de bonica aparença que, a més, és la protagonista del llibre bíblic del Càntic dels Càntics. La Bíblia no diu el seu nom.

 Què va fer? La Sulamita va ser lleial a l’humil pastor de qui estava enamorada (Càntic dels Càntics 2:16). La seua bellesa excepcional va atraure l’atenció d’un home molt ric, el rei Salomó, que va intentar conquistar-la (Càntic dels Càntics 7:7 [v. 6 en altres bíblies]). Encara que hi hagué persones que tractaren de convéncer-la per a que acceptara a Salomó, la Sulamita el va rebutjar. Ella estimava l’humil pastor i li va ser fidel (Càntic dels Càntics 3:5; 7:11 [v. 10 en altres bíblies]; 8:6).

   Què podem aprendre de la Sulamita? Va mantindre un punt de vista modest d’ella mateixa a pesar de la seua bellesa i l’atenció que va rebre. No va permetre que la pressió dels altres, les riqueses o el prestigi influïren en els seus sentiments. Ella va controlar les seues emocions i va ser casta.

Lia

 Qui va ser Lia? Va ser la primera dona del patriarca Jacob. La seua germana menor, Raquel, va ser l’altra dona (Gènesi 29:20-29).

 Què va fer? Lia va ser la mare de sis fills de Jacob (Rut 4:11). Jacob volia casar-se amb Raquel, no amb Lia. No obstant això, el pare d’elles, Laban, va fer els arreglaments per a que Lia ocupara el lloc de Raquel. Quan Jacob es va adonar que l’havien enganyat per a que es casara amb Lia, se’n va anar a parlar amb Laban. Ell li va explicar a Jacob que el costum no era que la filla més menuda es casara abans que la major. Una setmana després, Jacob es va casar amb Raquel (Gènesi 29:26-28).

 Jacob volia més a Raquel que a Lia (Gènesi 29:30). Com a resultat, els zels de Lia la portaren a competir amb la seua germana pel carinyo de Jacob. Déu coneixia els sentiments de Lia i la va beneir amb sis fills i una filla (Gènesi 29:31).

 Què podem aprendre de Lia? Lia li va confiar a Déu en oració les seues preocupacions i no va deixar que la seua difícil situació familiar li impedira vore que Déu l’estava ajudant (Gènesi 29:32-35; 30:20). El relat de la seua vida ens mostra de forma realista els problemes que genera la poligàmia, un sistema que Déu va tolerar durant un temps. La norma de Déu és que cada matrimoni estiga format sols per un home i una dona (Mateu 19:4-6).

Maria (germana de Marta i Llàtzer)

 Qui va ser Maria? Maria, el seu germà Llàtzer i la seua germana Marta, eren amics íntims de Jesús.

 Què va fer? Maria va demostrar en moltes ocasions que apreciava a Jesús, el fill de Déu. Va mostrar fe en el fet que Jesús podia previndre la mort del seu germà, Llàtzer, i va estar present quan Jesús el va ressuscitar. La seua germana, Marta, la va criticar quan va triar escoltar a Jesús en lloc d’ajudar-la amb les tasques de la casa. Però Jesús la va felicitar per donar prioritat a les coses espirituals (Lluc 10:38-42).

 En una altra ocasió, Maria va mostrar una hospitalitat extraordinària a Jesús quan li va posar «un perfum molt valuós» en el cap i els peus (Mateu 26:6, 7). Alguns l’acusaren de malgastar un producte de molt valor. Però Jesús la va defendre, dient: «Vos assegure que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet» (Mateu 24:14; 26:8-13).

   Què podem aprendre de Maria? Maria va cultivar una fe molt gran. Va posar l’adoració a Déu per damunt de qualsevol altra cosa. I va honrar humilment a Jesús sense reparar en els gastos.

Maria (mare de Jesús)

 Qui va ser Maria? Va ser una jove jueva. Era verge quan va nàixer Jesús, ja que va concebre el fill de Déu de forma miraculosa.

 Què va fer? Maria va fer la voluntat de Déu amb humiltat. Estava promesa amb Josep quan un àngel se li va aparéixer per a dir-li que es quedaria embarassada i tindria al Messies promés (Lluc 1:26-33). Va acceptar de bona gana el seu paper. Després del naixement de Jesús, Maria i Josep tingueren quatre fills i, almenys, dos filles. Així que Maria va deixar de ser verge (Mateu 13:55, 56). Encara que va tindre un privilegi únic, mai va demanar ni va rebre un tracte especial. I així va ser durant el ministeri de Jesús i durant els primers anys de la congregació cristiana.

 Què podem aprendre de Maria? Va ser una dona fidel que va acceptar una gran responsabilitat. Tenia un exceŀlent coneixement de les escriptures. Es calcula que va fer unes 20 referències a les Escriptures quan va dir les paraules que trobem en Lluc 1:46-55.

Maria Magdalena

 Qui va ser Maria Magdalena? Va ser una deixebla fidel de Jesús.

 Què va fer? Maria Magdalena va ser una de les dones que viatjava amb Jesús i els seus deixebles, i va ser generosa amb ells utilitzant els seus béns per a atendre’ls (Lluc 8:1-3). Va seguir a Jesús fins al final del seu ministeri i es va quedar a prop quan l’executaren. Va tindre el privilegi de ser una de les primeres persones que el va vore ressuscitat (Joan 20:11-18).

   Què podem aprendre de Maria Magdalena? Maria Magdalena va donar suport al ministeri de Jesús generosament i va ser una deixebla devota.

Marta

 Qui va ser Marta? Va ser la germana de Llàtzer i de Maria, i els tres vivien a prop de Jerusalem en un poble anomenat Betània.

 Què va fer? Marta tenia una bona amistat amb Jesús. Per això la Bíblia diu que Jesús «estimava Marta i la seua germana i Llàtzer» (Joan 11:5). Marta era una dona hospitalària. Durant una de les visites de Jesús, Maria es va quedar escoltant a Jesús mentres que Marta s’encarregava de les faenes de la casa. Marta es va queixar a Jesús perquè Maria no estava ajudant-la, però Jesús va corregir a Marta amb amabilitat (Lluc 10:38-42).

 Quan Llàtzer es va posar malalt, Marta i la seua germana demanaren a Jesús que acudira per a curar-lo, confiant que ell podria fer-ho (Joan 11:3, 21). Però Llàtzer va morir. La conversació que va tindre Marta amb Jesús demostra la seua confiança en la promesa bíblica de la resurrecció i que Jesús podia fer que el seu germà tornara a la vida (Joan 11:20-27).

 Què podem aprendre de Marta? Marta es va esforçar per ser hospitalària. Va acceptar de bona gana el consell que li donaren i parlava obertament dels seus sentiments i la seua fe.

  •    Per a saber més sobre Marta, consulta l’article «He creído».

Míriam (Maria en algunes bíblies)

 Qui va ser Míriam? Va ser la germana de Moisés i Aaron. És la primera dona a qui la Bíblia anomena profetessa.

 Què va fer? Com a profetessa, s’encarregava de transmetre els missatges de Déu. Ocupava una posició prominent a Israel i va cantar un càntic de victòria amb els hòmens quan Déu va destruir l’exèrcit egipci en el Mar Roig (Èxode 15:1, 20, 21).

 Temps després, Míriam i Aaron començaren a criticar a Moisés. Era evident que estaven moguts per l’orgull i l’enveja. Déu «ho va sentir» i va disciplinar tant a Míriam com a Aaron (Nombres 12:1-9). Probablement, Déu va castigar a Míriam amb lepra perquè va començar les crítiques. Quan Moisés li va suplicar a Déu a favor d’ella, Ell la va curar. Després de set dies de quarantena, ella va poder tornar al campament d’Israel (Nombres 12:10-15).

 La Bíblia indica que Míriam va acceptar la correcció. Segles després, Déu va parlar de l’important paper que va tindre quan li va recordar als israelites: «vaig enviar davant de tu Moisés, Aaron i Maria [Míriam]» (Miquees 6:4).

   Què podem aprendre de Míriam? La història de Míriam revela que Déu para atenció a allò que diem als altres i dels altres. També aprenem que per a agradar a Déu cal que evitem l’orgull i l’enveja, defectes que poden fer que taquem la reputació dels altres.

Rahab

 Qui va ser Rahab? Va ser una prostituta que va viure en la ciutat cananea de Jericó i es va convertir en una adoradora de Jehovà Déu.

 Què va fer? Rahab va amagar dos israelites que estaven espiant el país. Va fer açò perquè havia escoltat com el Déu d’Israel, Jehovà, havia salvat el seu poble d’Egipte i de l’atac dels amorreus.

 Rahab va ajudar els espies i els va suplicar que la salvaren a ella i a la seua família quan els israelites anaren a destruir Jericó. Ells acceptaren, però amb algunes condicions: no podria contar-li a ningú esta missió secreta, ella i la seua família haurien de quedar-se dins de la casa durant l’atac i haurien de penjar un cordó roig de la finestra per a que identificaren quina era sa casa. Rahab va obeir cada instrucció, i ella i la seua família van sobreviure quan els israelites capturaren Jericó.

 Més tard, Rahab es va casar amb un israelita i es va convertir en avantpassada del rei David i de Jesucrist (Josué 2:1-24; 6:25; Mateu 1:5, 6, 16).

 Què podem aprendre de Rahab? La Bíblia descriu a Rahab com un exemple extraordinari de fe (Hebreus 11:30, 31; Jaume 2:25). La seua història iŀlustra que Déu és misericordiós i imparcial, i que beneïx aquells que confien en ell sense importar el seu passat.

Raquel

 Qui va ser Raquel? Va ser la filla de Laban i la dona favorita del patriarca Jacob.

 Què va fer? Raquel es va casar amb Jacob i va tindre dos fills, que foren dos dels caps de les dotze tribus de l’antic Israel. Raquel va conéixer el seu home quan estava cuidant les ovelles de son pare (Gènesi 29:9, 10). Ella era més bonica que la seua germana major, Lia (Gènesi 29:17).

 Jacob es va enamorar de Raquel i va estar d’acord en treballar set anys per a poder casar-se amb ella (Gènesi 29:18). No obstant això, Laban va enganyar a Jacob per a que es casara primer amb Lia, encara que després li va permetre que es casara amb Raquel (Gènesi 29:25-27).

 Jacob estimava més a Raquel i els seus dos fills que a Lia i els seus fills (Gènesi 37:3; 44:20, 27-29). Per este motiu, hi havia rivalitat entre les dos dones (Gènesi 29:30; 30:1, 15).

 Què podem aprendre de Raquel? Raquel va fer front a una situació familiar difícil sense perdre l’esperança que Déu escoltaria les seues oracions (Gènesi 30:22-24). La seua història confirma que la poligàmia provoca molts problemes familiars. L’experiència de Raquel demostra la saviesa de la norma que Jehovà havia establit per als matrimonis: cada home ha de tindre sols una dona (Mateu 19:4-6).

Rebeca

 Qui va ser Rebeca? Va ser la dona d’Isaac i la mare de dos bessons, Jacob i Esaú.

 Què va fer? Rebeca va fer la voluntat de Déu inclús quan no li va ser gens fàcil. En una ocasió, quan va anar a traure aigua d’un pou, un home li va demanar que li’n donara un poc. Rebeca li va donar aigua ràpidament i es va oferir per a donar-li de beure als seus camells (Gènesi 24:15-20). Este home era un servent d’Abraham i havia viatjat des de molt lluny per a trobar-li una dona a Isaac, el fill d’Abraham (Gènesi 24:2-4). Este home també va orar per a demanar la benedicció de Jehovà. Quan va vore que Rebeca era una dona treballadora i hospitalària, es va adonar que Déu havia contestat la seua oració mostrant-li que ella era l’elegida per a Isaac (Gènesi 24:10-14, 21, 27).

 Quan Rebeca va descobrir el motiu del viatge d’este home, va acceptar acompanyar-lo per a casar-se amb Isaac (Gènesi 24:57-59). Temps després, Rebeca va tindre bessons. Déu li va revelar que el major, Esaú, serviria al més jove, Jacob (Gènesi 25:23). Rebeca sabia quina era la voluntat de Jehovà i, per això, quan Isaac va decidir beneir al seu primogènit, ella va fer el necessari per a assegurar-se que Jacob fora qui rebera esta benedicció (Gènesi 27:1-17).

 Què podem aprendre de Rebeca? Rebeca va ser modesta, treballadora i hospitalària, qualitats que la convertiren en una exceŀlent dona, mare i adoradora del Déu verdader.

Rut

 Qui va ser Rut? Va ser una moabita que va deixar els seus déus i el seu país per a adorar a Jehovà al país d’Israel.

 Què va fer? Rut va mostrar un extraordinari amor a Noemí, la seua sogra. Noemí se n’havia anat a viure a Moab amb el seu home i els seus dos fills escapant de la fam que hi havia a Israel. Després, els fills es van casar amb dos moabites, Rut i Orpà. Amb el temps, l’home i els fills de Noemí van faltar, així que es quedaren les tres viudes.

 Noemí va decidir tornar a Israel perquè la sequera ja s’havia acabat. Rut i Orpà volgueren anar amb ella. Però Noemí els va demanar que tornaren amb els seus familiars. Orpà ho va fer (Rut 1:1-6, 15). Rut, no obstant això, es va quedar amb la seua sogra. Ella estimava molt a Noemí i volia adorar el seu Déu, Jehovà (Rut 1:16, 17; 2:11).

 La reputació que es va guanyar Rut com a nora fidel i dona treballadora li va donar un bon nom a la ciutat de Noemí, Betlem. Un home ric i propietari de moltes terres anomenat Booz va quedar tan impressionat amb Rut que li va donar molt d’aliment per a ella i per a Noemí (Rut 2:5-7, 20). Temps després, Rut es va casar amb Booz, i així es va convertir en avantpassada del rei David i de Jesucrist (Mateu 1:5, 6, 16).

 Què podem aprendre de Rut? Rut va estar disposada a abandonar el seu país i la seua família pel gran amor que tenia per Noemí i per Jehovà. Inclús quan va fer front a l’adversitat, Rut va ser molt treballadora, devota i lleial.

Sara

 Qui va ser Sara? Va ser la dona d’Abraham i la mare d’Isaac.

 Què va fer? Sara va deixar una vida còmoda en la pròspera ciutat d’Ur perquè tenia fe en les promeses que Déu li havia fet al seu home, Abraham. Déu li va dir a Abraham que se n’anara d’Ur cap a la terra de Canaan. Déu va prometre beneir-lo i convertir-lo en una gran nació (Gènesi 12:1-5). És possible que Sara tinguera uns 60 anys en eixe temps. A partir d’eixe moment, Sara i el seu home visqueren com a nòmades en tendes de campanya.

 Encara que la vida nòmada era perillosa, Sara va donar suport a Abraham i va seguir la direcció de Déu (Gènesi 12:10, 15). Per molts anys, Sara no va tindre fills, el que feia que se sentira molt trista. Però Déu va prometre beneir als descendents d’Abraham (Gènesi 12:7; 13:15; 15:18; 16:1, 2, 15). Amb el temps, Déu li va assegurar a Sara que tindria un fill d’Abraham. I es va complir quan ja havia passat l’edat per a ser mare, tenia 90 anys quan va donar a llum i el seu marit 100 (Gènesi 17:17; 21:2-5). Anomenaren al xiquet Isaac.

 Què podem aprendre de Sara? L’exemple de Sara ens ensenya que Déu sempre complix les seues promeses, encara que de vegades pogueren paréixer impossibles (Hebreus 11:11). El seu exemple com a esposa destaca la importància del respecte en el matrimoni (1 Pere 3:5, 6).

 Línia de temps de les dones que apareixen en la Bíblia

  1.  Eva

  2. El Diluvi (2370 a. de la n. e.)

  3.  Sara

  4.  La dona de Lot

  5.  Rebeca

  6.  Lia

  7.  Raquel

  8. L’Èxode (1513 a. de la n. e.)

  9.  Míriam

  10.  Rahab

  11.  Rut

  12.  Dèbora

  13.  Jael

  14.  Dalila

  15.  Anna

  16. El primer rei d’Israel (1117 a. de la n. e.)

  17.  Abigail

  18.  La Sulamita

  19.  Jezabel

  20.  Ester

  21.  Maria (mare de Jesús)

  22. El baptisme de Jesús (29 n. e.)

  23.  Marta

  24.  Maria (germana de Marta i Llàtzer)

  25.  Maria Magdalena

  26. La mort de Jesús (33 n. e.)