Salta al contingut

Què significa el manament «honra el pare i la mare»?

Què significa el manament «honra el pare i la mare»?

Què diu la Bíblia

 El manament «honra el pare i la mare» apareix moltes voltes en la Bíblia (Èxode 20:12; Deuteronomi 5:16; Mateu 15:4; Efesis 6:2, 3). Este manament implica quatre punts clau:

  1.   Valorar-los. Dones honra als teus pares quan agraïxes tot el que han fet per tu. Quan valores els seus consells, demostres que els aprecies (Proverbis 7:1, 2; 23:26). La Bíblia t’anima a vore els teus pares com el teu «orgull», és a dir, que estigues orgullós d’ells (Proverbis 17:6).

  2.   Acceptar la seua autoritat. Especialment quan eres jove, pots honrar els teus pares reconeixent l’autoritat que els ha donat Déu. Colossencs 3:20 diu als jóvens: «Obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor». Fins i tot Jesús, quan era jove, va obeir de bona gana als seus pares (Lluc 2:51).

  3.   Tractar-los amb respecte (Levític 19:3; Hebreus 12:9). Açò inclou el que dius i com ho dius. És de veres que a voltes és difícil respectar a alguns pares per la manera com actuen. Inclús en eixes circumstàncies, els fills poden honrar els seus pares evitant parlar-los i tractar-los irrespectuosament (Proverbis 30:17). La Bíblia ensenya que parlar de mala manera als pares és una ofensa molt greu (Mateu 15:4).

  4.   Cuidar d’ells. Quan els teus pares es facen majors, potser necessiten ajuda pràctica. Pots honrar-los assegurant-te de fer tot el possible per a que tinguen el necessari (1 Timoteu 5:4, 8). Per exemple, poc abans de morir, Jesús es va encarregar que algú cuidara de sa mare (Joan 19:25-27).

Algunes idees errònies sobre honrar al pare i la mare

 Idea errònia: Per a honrar als teus pares has de deixar que controlen el teu matrimoni.

 Fet: La Bíblia ensenya que el matrimoni té prioritat sobre les altres relacions familiars. Gènesi 2:24 diu: «L’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona» (Mateu 19:4, 5). Per descomptat, els matrimonis poden beneficiar-se dels consells dels seus pares o dels sogres (Proverbis 23:22). No obstant, una parella pot decidir posar límits pel que fa a la implicació dels familiars en el seu matrimoni (Mateu 19:6).

 Idea errònia: Els teus pares tenen la màxima autoritat.

 Fet: Encara que Déu va donar als pares autoritat en la família, l’autoritat dels humans té límits i mai pot sobrepassar l’autoritat de Déu. Per exemple, quan un alt tribunal va demanar als deixebles de Jesús que desobeïren a Déu, ells van contestar: «Cal obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:27-29). De la mateixa manera, els fills obeïxen als seus pares «com vol el Senyor», és a dir, els obeïxen sempre que no vagen en contra de les lleis de Déu (Efesis 6:1).

 Idea errònia: Per a honrar als teus pares has de tindre les mateixes creences religioses.

 Fet: La Bíblia ens anima a comprovar si el que hem aprés és la veritat (Fets 17:11; 1 Joan 4:1). El qui ho fa potser acabe escollint una religió diferent de la dels seus pares. La Bíblia parla de molts servents fidels de Déu que no van seguir la religió dels seus pares, com Abraham, Rut i l’apòstol Pau (Josué 24:2, 14, 15; Rut 1:15, 16; Gàlates 1:14-16, 22-24).

 Idea errònia: Per a honrar als teus pares has de participar en rituals d’adoració als avantpassats.

 Fet: La Bíblia diu: «Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte només a ell» (Lluc 4:8). A Déu no li agrada que adorem als avantpassats. A més, la Bíblia ensenya «que els morts ja no saben res». Per tant, no s’adonen de si se’ls dona homenatge, i tampoc poden ajudar o fer mal a ningú (Eclesiastés 9:5, 10; Isaïes 8:19).