Carta als Romans 1:1-32
1 De Pau, esclau de Crist Jesús, cridat per ser apòstol i separat per anunciar les bones notícies de Déu,+
2 que ell ja havia promès per mitjà dels seus profetes a les santes Escriptures
3 i que parlen del seu Fill. Ell va venir de la descendència de David+ com a humà,*
4 però va ser declarat Fill de Déu+ amb poder per mitjà de l’esperit de santedat al ressuscitar d’entre els morts+ (sí, Jesucrist, el nostre Senyor,
5 per mitjà de qui vam rebre bondat immerescuda i un apostolat+ perquè persones de totes les nacions+ puguin obeir per fe per a la glòria del seu nom,
6 nacions d’entre les quals vosaltres també heu sigut cridats per pertànyer a Jesucrist).
7 A tots els estimats de Déu que estan a Roma i que han sigut cridats per ser sants:
Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.
8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per tots vosaltres per mitjà de Jesucrist, perquè per tot el món es parla de la vostra fe.
9 Perquè Déu, a qui rendeixo servei sagrat amb el meu esperit a l’anunciar les bones notícies sobre el seu Fill, és el meu testimoni que no em canso de mencionar-vos sempre en les meves oracions,+
10 i suplico que, si és possible i si és la voluntat de Déu, finalment us pugui venir a visitar.
11 Perquè tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres algun do espiritual per enfortir-vos,
12 o més ben dit, perquè ens animem els uns als altres+ per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva.
13 Però germans, vull que sapigueu que he intentat venir a visitar-vos moltes vegades —tot i que fins ara m’ha estat impedit— per poder recollir alguns fruits entre vosaltres igual que entre les altres nacions.
14 Tinc un deute amb els grecs i amb els estrangers,* amb els savis i amb els insensats.
15 I és per això que també tinc moltes ganes d’anunciar-vos les bones notícies als que esteu a Roma.+
16 Perquè no m’avergonyeixo de les bones notícies,+ que en realitat són el poder de Déu per salvar tots els que tenen fe,+ primer els jueus+ i també els grecs.+
17 En elles es revela la justícia de Déu per la fe i per a la fe,+ tal com està escrit: «Però el just viurà per la seva fe.»+
18 De fet, la ira de Déu+ es revela des del cel contra tota irreverència i injustícia dels homes que impedeixen de manera injusta el progrés de la veritat,+
19 perquè el que es pot saber sobre Déu és clarament evident entre ells, ja que Déu els ho ha mostrat amb claredat.+
20 De fet, les seves qualitats invisibles —el seu poder etern+ i la seva divinitat—+ es veuen clarament des de la creació del món perquè es perceben per les coses creades,+ de manera que ells no tenen excusa.
21 I tot i que coneixien Déu, no el van glorificar com a Déu ni li van donar les gràcies, sinó que els seus raonaments es van tornar inútils i el seu cor insensat es va enfosquir.+
22 Encara que afirmaven que eren savis, es van tornar ximples,
23 i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una cosa semblant a la representació d’homes corruptibles, d’ocells, d’animals de quatre potes i de rèptils.+
24 Per això, d’acord amb els desitjos del seu cor, Déu els va entregar a la impuresa* perquè deshonressin els seus propis cossos.
25 Van canviar la veritat de Déu per la mentida, i van adorar i donar servei sagrat a la creació en lloc del Creador, que és alabat per sempre. Amén.
26 Per això Déu els va entregar a passions sexuals vergonyoses,+ perquè les dones van canviar les relacions sexuals naturals per unes altres que són antinaturals.+
27 Igualment, els homes van deixar les relacions sexuals naturals amb les dones i es van encendre de passió els uns pels altres, homes amb homes,+ i van fer el que és obscè, i ells mateixos van rebre el càstig complet* que mereixen pel seu error.+
28 Com que no van voler reconèixer* Déu, Déu els va entregar a una mentalitat desaprovada perquè fessin coses impròpies.+
29 Estaven plens de tota classe d’injustícia,+ perversitat, cobdícia+ i maldat, plens d’enveja,+ assassinat,+ baralles, engany+ i malícia,+ eren murmuradors,*
30 calumniadors,+ odiaven Déu, eren insolents, arrogants, fanfarrons, planejaven fer el mal,* desobeïen els pares,+
31 no tenien enteniment,+ no complien els seus acords, no tenien afecte natural i eren despietats.
32 I encara que coneixen molt bé el just decret de Déu —que els que practiquen aquestes coses mereixen la mort—,+ no només les continuen fent, sinó que també aplaudeixen els que les practiquen.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «segons la carn».
^ O «els que no són grecs». Lit. «els bàrbars».
^ O «immundícia».
^ O «la recompensa completa».
^ O «tenir coneixement exacte de».
^ O «xafarders».
^ O «inventaven coses perjudicials».
