«L’AUTOBÚS pot marxar, però el xinès es queda!» L’Alexandra va escoltar això mentre esperava que l’autobús arrenqués per creuar la frontera d’un país de Sud-amèrica. Llavors va baixar per veure què passava i es va trobar un jove xinès intentant explicar el seu calvari a un agent de policia mentre balbucejava una mica d’espanyol. Com que l’Alexandra anava a una congregació xinesa dels Testimonis de Jehovà, es va oferir per fer d’intèrpret.

L’home deia que tenia els papers en regla però que li havien robat els diners i la documentació. Al principi, l’agent no se’l creia; fins i tot pensava que l’Alexandra estava involucrada en el tràfic de persones. Al final, però, es va creure la història, tot i que li va posar una multa a l’home per no portar la documentació. Com que no tenia diners, l’Alexandra li va deixar 20 dòlars. L’home no se’n sabia avenir, i li va prometre que els hi tornaria amb escreix. L’Alexandra li va dir que no volia una recompensa; estava contenta perquè sentia que era el que havia de fer. Li va donar algunes publicacions bíbliques i li va dir que demanés un curs als Testimonis.

A tots ens agrada veure que una persona és generosa amb els desconeguts, i això no és una cosa que vagi lligada a la religió. Però, si tu t’haguessis trobat en el cas de l’Alexandra, hauries fet el mateix? És una pregunta molt interessant, perquè Jesús va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Fins i tot la ciència s’hi ha interessat, ja que s’ha descobert que ser generós es bo per a un mateix. De quines maneres?

L’experiència demostra que la generositat i la felicitat sovint van de la mà. L’apòstol Pau va escriure que «Déu estima el qui dóna amb alegria». Aquí parlava d’uns cristians que van enviar una gran quantitat de diners a alguns companys de creença que passaven per una mala situació (2 Corintis 8:4; 9:7). Pau no estava dient que, com que eren feliços, se sentien impulsats a donar diners. Al contrari, eren feliços perquè podien ser generosos.

Segons un estudi, ser generós «activa unes regions del cervell associades amb el plaer, les relacions socials i la confiança, i provoca una sensació de benestar». I un altre estudi va trobar que «els participants se sentien més feliços quan donaven diners a algú que quan se’ls gastaven en ells mateixos».

Creus que no pots donar tant com t’agradaria? Doncs recorda que, per poc que tinguem, tots podem donar «amb alegria». El més important és donar als altres el que et surti del cor, sigui poc o molt. Una Testimoni va enviar als editors d’aquesta revista una donació amb el següent missatge: «Tots aquests anys he pogut donar molt pocs diners per a la Sala del Regne». Però va afegir: «Jehovà m’ha tornat molt més del que jo he  donat. [...] Volia agrair-vos l’oportunitat de fer aquest donatiu. Estic molt contenta».

Però ser generós no només implica donar diners. Hi ha moltes maneres de donar als altres.

La Bíblia assegura: «El compassiu es fa bé a si mateix, el cruel perjudica la seva persona» (Proverbis 11:17, BEC). Les persones compassives són generoses i estan disposades a donar del seu temps, energies, atenció o el que sigui necessari per ajudar els altres. Si tens aquesta visió de la vida, rebràs molts beneficis, entre ells tenir una millor salut.

Hi ha estudis que han trobat que les persones que estan disposades a ajudar els altres pateixen menys depressió i dolor, i en general tenen una millor salut. Ser generós fins i tot pot reduir els símptomes d’algunes malalties cròniques, com l’esclerosi múltiple o la sida. També s’ha comprovat que, si les persones alcohòliques que estan en procés de recuperació s’esforcen per ajudar els altres, és més difícil que pateixin recaigudes o una depressió.

Per què té aquest efecte? Els estudis apunten que «la compassió, la bondat i l’amabilitat no deixen lloc per als sentiments negatius» i que donar als altres pot reduir l’estrès i baixar la pressió arterial. Per això, les persones que havien patit la pèrdua de la seva parella es recuperaven abans si dedicaven temps a ajudar els altres.

Sens dubte, ser generós és bo per a la salut.

Jesús va aconsellar als seus seguidors: «Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena fins a vessar. Perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats» (Lluc 6:38). Quan ets generós, els altres se senten agraïts i és més fàcil que també vulguin ser generosos amb tothom. Es pot dir que la generositat enforteix les amistats.

Els investigadors que estudien les relacions humanes han vist que «les persones altruistes aconsegueixen que els altres també ho siguin». És més, «el sol fet de llegir sobre algun acte extraordinari de bondat pot fer que una persona sigui més generosa». Així doncs, segons un estudi, «cadascú pot influir en desenes, i fins i tot centenars, de persones del seu voltant, inclús en algunes que no coneix». Dit amb altres paraules, un sol acte de generositat pot tenir un efecte dòmino entre la gent d’un mateix cercle. No t’agradaria viure entre persones que són així? Sens dubte, les coses canviarien molt si tots fóssim més generosos.

Vegem una experiència de Florida (EUA) que demostra els efectes tan positius d’ajudar els  altres. Després que un huracà arrasés la zona, un grup de testimonis de Jehovà es van oferir per ajudar en les tasques d’auxili. Mentre esperaven que arribés més material per reparar la casa on estaven treballant, van veure que a un veí se li havia danyat la tanca, i es van oferir a reparar-li. Temps més tard, el veí va escriure una carta a la seu mundial dels Testimonis de Jehovà i va dir: «Sempre els hi estaré agraït. Són de les persones més amables que he conegut mai». Així doncs, va enviar una contribució molt generosa perquè la utilitzessin en el que ell va anomenar «la impressionant obra dels Testimonis».

Un estudi científic va arribar a una conclusió molt interessant: «Sembla que, per naturalesa, els humans tendim a ajudar els altres». Segons l’estudi, els nens «es comporten de manera altruista fins i tot abans d’aprendre a parlar». I la Bíblia ens explica el perquè. Diu que les persones han estat creades «a la imatge de Déu», és a dir, tenim les mateixes qualitats bàsiques que ell (Gènesi 1:27).

Una de les boniques qualitats del nostre Creador, Jehovà, és la generositat. En realitat, ens ha donat la vida i tot el que necessitem per ser feliços (Fets 14:17; 17:26-28). Si volem conèixer millor el nostre Pare celestial i el seu propòsit, hem d’estudiar la seva Paraula, la Bíblia, que ens explica els plans que Déu ha fet perquè puguem tenir un futur feliç (1 Joan 4:9, 10). * Com que Jehovà és la persona més generosa de l’univers i nosaltres estem fets a la seva imatge, és lògic que, quan som generosos, ell estigui orgullós de nosaltres. I a més, ens fem un bé a nosaltres mateixos (Hebreus 13:16).

Com va acabar la història de l’Alexandra, mencionada al principi? Encara que un altre passatger li va dir que havia tirat els diners, l’home xinès va contactar amb uns amics seus que es trobaven a la següent ciutat i, de seguida, va poder saldar el deute de 20 dòlars. Però no només això, també va fer cas del consell de l’Alexandra i va començar a estudiar la Bíblia. Imagina’t que contenta es va posar ella quan, al cap de tres mesos, es van trobar a un congrés dels Testimonis de Jehovà en xinès al Perú! I com que l’home estava tan agraït pel que l’Alexandra havia fet per ell, la va convidar a ella i als que viatjaven amb ella a menjar al seu restaurant.

Ser generosos i ajudar els altres ens fa molt feliços, i encara més si això ens dóna l’oportunitat d’ajudar-los a conèixer Jehovà, el millor exemple de generositat (Jaume 1:17). I tu, has comprovat que fa més feliç donar que rebre?