LA KATHERINE va créixer als Estats Units i als setze anys es va batejar com a Testimoni de Jehovà. Es prenia molt seriosament la predicació, però on vivia no trobava gaire gent interessada en la veritat. Ens comenta: «Havia llegit experiències de gent que havia orat a Déu perquè li enviés algú que l’ajudés a conèixer-lo. Desitjava trobar alguna persona així, però mai m’havia passat».

Després d’haver predicat durant anys en el mateix territori, la Katherine va començar a pensar en la possibilitat de mudar-se a algun lloc on la gent s’interessés més per la bona nova. Però no sabia si seria capaç de fer-ho. Només havia estat lluny de la família un cop a la seva vida —tan sols durant dues setmanes— i els havia trobat a faltar cada dia! Amb tot, el seu desig d’ajudar les persones que volen conèixer Déu era més fort que la nostàlgia, i per això va mirar diversos llocs per mudar-se. Al final va escriure a la sucursal de Guam i va rebre tota la informació que necessitava. El juliol de 2007, als vint-i-sis anys, es va mudar a Saipan, una illa de l’oceà Pacífic a uns 10.000 km de casa seva. Com li va anar a Saipan?

Poc després d’arribar a la nova congregació, la Katherine va conèixer la Doris, una dona d’uns quaranta-cinc anys que va acceptar estudiar la Bíblia. Quan ja havien acabat els tres primers capítols del llibre Ensenya, la Katherine es va començar a preocupar. «La Doris era molt bona estudiant, i jo no volia espifiar-la. Mai havia dirigit un curs bíblic de manera regular i vaig pensar que ella necessitava una mestra amb més experiència, potser de la seva edat.» La Katherine va orar a Jehovà i li va demanar que l’ajudés a trobar la germana adequada per estudiar amb la Doris. Llavors va decidir informar del canvi a la seva estudiant.

«Abans que li pogués dir res sobre el tema», explica la Katherine, «la Doris em va dir que volia parlar amb mi sobre un problema. La vaig escoltar i li vaig explicar com m’havia ajudat Jehovà en certa ocasió en què vaig passar per una situació semblant. M’ho va agrair molt». Llavors la Doris li va dir a la Katherine: «Jehovà t’està utilitzant per ajudar-me. El primer dia que vas venir a casa havia estat llegint la Bíblia durant hores. Estava  plorant i demanant a Déu que m’enviés algú per entendre la Bíblia, i just en aquell moment vas trucar a la porta. Sens dubte, Jehovà havia contestat la meva oració!». Cada cop que la Katherine recorda aquell moment tan emotiu, els ulls se li omplen de llàgrimes. Diu: «Les paraules de la Doris van ser la resposta a la meva oració. Jehovà m’estava dient que era capaç de seguir estudiant amb ella».

La Doris es va batejar el 2010 i ja dirigeix diversos cursos bíblics. La Katherine comenta: «Estic molt agraïda que per fi s’hagi fet realitat el meu somni d’ajudar algú sincer a servir Déu!». Ara la Katherine se sent molt feliç de servir com a pionera especial a l’illa de Kosrae, al Pacífic.

Més d’un centenar de germans i germanes de diferents llocs del món (d’entre dinou i setanta-nou anys) han servit a zones de Micronèsia on hi ha més necessitat. L’Erica, que es va mudar a Guam el 2006 quan tenia dinou anys, expressa molt bé els sentiments d’aquests predicadors entusiastes: «És molt gratificant servir com a pionera en un territori on la gent desitja conèixer la veritat. Dono gràcies que Jehovà m’hagi ajudat a emprendre aquest servei. És la millor manera de viure!». Avui, l’Erica sent la satisfacció de servir com a pionera especial a Ebeye, a les illes Marshall. Ara bé, servir en un altre país també té els seus reptes. Examinem-ne tres i vegem com els han afrontat alguns germans que s’han mudat a Micronèsia.

Canviar d’estil de vida. Després d’arribar a les illes Palau el 2007, en Simon, que aleshores tenia vint-i-dos anys, de seguida es va adonar que allà guanyaria molt menys del que guanyava a Anglaterra. «Vaig haver d’aprendre a no comprar tot el que volia. Ara escullo molt bé quin menjar compro, comparo preus i busco gangues. Quan se’m trenca alguna cosa, busco peces de segona mà i intento que algú m’ajudi a arreglar-ho.» Quin efecte va tenir en ell el fet de portar una vida senzilla? En Simon diu: «Em va ajudar a veure què és el que realment necessito i com puc arreglar-me-les amb menys. També he vist la mà de Jehovà en moltes ocasions. Durant els set anys que he servit aquí, mai no m’ha faltat ni menjar ni sostre. Al cap i a la fi, Jehovà ajuda els qui porten una vida senzilla perquè volen posar primer el Regne» (Mt. 6:32, 33).

Superar la nostàlgia. L’Erica ens explica: «Com que estic molt unida a la meva família, em feia por que la nostàlgia fos un entrebanc per a la meva predicació». Què va fer per estar preparada? «Abans de mudar-me vaig llegir articles de La Torre de Guaita que parlaven sobre la nostàlgia. Allò va preparar el meu cor. Un dels articles deia que una mare va assegurar a la seva filla que Jehovà la cuidaria, dient-li: “Jehovà et pot cuidar millor que jo”.  Aquelles paraules em van donar forces.» La Hannah i el seu marit, en Patrick, serveixen a Majuro, a les illes Marshall. Per lluitar contra la nostàlgia, la Hannah se centra en els germans i les germanes de la congregació. Comenta: «No deixo de donar gràcies a Jehovà per la germandat mundial, perquè ells també són la meva família. Sense la seva ajuda amorosa mai hauria pogut servir on hi ha més necessitat».

Fer amics. «Quan arribes a un país nou, tot és diferent», comenta en Simon. «De vegades trobo a faltar explicar acudits i que la gent els entengui.» L’Erica diu: «Al principi em sentia una mica fora de lloc, però aquest sentiment em va ajudar a pensar en quins eren els motius pels quals era allà. No m’havia mudat per treure profit personal, sinó per fer més per Jehovà». I afegeix: «Amb el temps vaig fer amics meravellosos que m’estimo molt». En Simon es va esforçar per aprendre palauà i així poder ‘eixamplar’ el seu cor als germans i germanes d’allà (2 Cor. 6:13). Els esforços per aprendre l’idioma van fer que es guanyés l’amor dels altres. I és que quan els germans que arriben a una zona de necessitat i els germans locals treballen plegats, tots gaudeixen de bones amistats a la congregació. Però, quins altres beneficis reben els qui s’ofereixen de tot cor per servir on hi ha més necessitat?

‘El sembrador generós tindrà una collita generosa’, va dir Pau (2 Cor. 9:6). El principi que hi ha darrere d’aquesta declaració aplica de ple als qui s’esforcen per fer més en la predicació. Quins fruits ‘cullen generosament’ a Micronèsia?

A Micronèsia encara hi ha moltes oportunitats de començar cursos bíblics i de veure en persona com progressen espiritualment els qui aprenen i posen en pràctica la veritat de la Paraula de Déu. En Patrick i la Hannah també van predicar a Angaur, una petita illa de tres-cents vint habitants. Quan portaven dos mesos predicant allà, van trobar una mare soltera que de seguida va acceptar un curs bíblic, va fer seva la veritat i va realitzar grans canvis. La Hannah diu: «Després de cada sessió d’estudi, mentre ens allunyàvem de casa seva en bicicleta, en Patrick i jo ens miràvem i exclamàvem: “Gràcies, Jehovà!”». I afegeix: «Sé que Jehovà hauria atret aquesta dona d’una manera o altra, però com que nosaltres estem servint on hi ha necessitat de predicadors, hem pogut trobar aquesta ovelleta de Jehovà i ajudar-la a conèixer-lo. És una de les experiències més enriquidores de la nostra vida». Tal com diu l’Erica, «quan ajudes una persona a conèixer Jehovà, obtens una alegria que no es pot explicar amb paraules».

A molts països es necessiten més predicadors. T’has plantejat mudar-te a una d’aquestes zones? Demana-li a Jehovà que enforteixi el teu desig de fer més en la predicació. Parla-ho amb els ancians de la congregació, amb el superintendent de circuit o amb algú que hagi tingut el privilegi de servir en un lloc de necessitat. Quan els teus preparatius comencin a prendre forma, escriu a la sucursal que supervisa el territori on vols anar i demana més informació. * Potser et pots unir als centenars de germans i germanes —joves i grans, solters i casats— que s’ofereixen de tot cor i experimenten l’alegria de ‘collir generosament’.