Què penses quan sents parlar del 21 de desembre de 2012? Com sabràs, molts havien dit que, segons el calendari maia, en aquesta data es produiria un canvi mundial. Depenent del que haguessis estat esperant, potser t’has quedat alleujat, decebut o senzillament indiferent. Però, es tracta simplement d’una altra predicció errònia sobre la fi del món?

I què es pot dir de «la fi del món» que es descriu a la Bíblia? (Mateu 24:3.) Alguns temen que la Terra acabi destruïda pel foc; a altres els fascina pensar com serà la fi del món; i molts senzillament estan fins al capdamunt de sentir a dir que la fi és a prop. Ara bé, podrien ser reaccions provocades per la ficció més aviat que per la realitat?

Potser et sorprendria saber què diu realment la Bíblia sobre la fi del món, ja que no només dóna raons per esperar-la amb il·lusió, sinó que també reconeix que alguns se sentirien frustrats perquè els semblaria que la fi triga a venir. Et convidem a analitzar les respostes que dóna la Bíblia a algunes de les preguntes més freqüents sobre la fi del món.

LA BÍBLIA RESPON: «Vas assentar la terra sobre els seus suports, incommovible per sempre més» (SALM 104:5, BEC).

La Terra no serà destruïda ni pel foc ni per qualsevol altra cosa. Al contrari, la Bíblia ensenya que serà la llar de la humanitat per sempre. Salm 37:29 (BCI) diu: «Els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més» (Salm 115:16; Isaïes 45:18).

Després de crear la Terra, Déu va dir que aquesta «estava molt bé», i això és el que encara pensa (Gènesi 1:31). Ni de bon tros té pensat destruir-la! Al contrari, promet «destruir els qui corrompen la terra» i protegir-la de qualsevol dany permanent (Apocalipsi [Revelació] 11:18).

No obstant això, potser et preguntes què passarà amb la Terra, ja que 2 Pere 3:7 diu que «el cel i la terra d’ara són reservats per la mateixa paraula, que els guarda per al foc». No demostra aquest verset que la Terra serà destruïda pel foc? La veritat és que de vegades la Bíblia fa servir els mots cel, terra i foc en sentit figurat. Per exemple, a Gènesi 11:1, que diu que «tota la terra se servia d’una mateixa llengua», la paraula «terra» fa referència a la societat humana.

El context de 2 Pere 3:7 mostra que el cel, la Terra i el foc que es mencionen en aquest verset també són símbols. Els versets 5 i 6 estableixen un paral·lel amb el Diluvi dels dies de Noè, en el qual es va destruir un món antic, no pas el planeta Terra. El Diluvi va fer desaparèixer una societat violenta, representada per la «terra», i la gent que la governava, representada pel «cel» (Gènesi 6:11). De la mateixa manera, 2 Pere 3:7 en realitat prediu que la societat malvada d’avui dia i els seus governs corruptes també seran destruïts de forma definitiva, com si es consumissin pel foc.

LA BÍBLIA RESPON: «El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre» (1 JOAN 2:17, BCI).

«El món» que ha de ‘passar’, o desaparèixer, no és la Terra en si, sinó tota la gent del món que no fa la voluntat de Déu. Igual que el cirurgià que ha d’extirpar un tumor cancerós al  seu pacient per salvar-li la vida, Déu també ‘tallarà’ les persones malvades de la Terra perquè els justos hi puguin viure en completa felicitat (Salm 37:9, TBS). En aquest sentit, per tant, «la fi del món» serà un esdeveniment positiu.

Aquest punt de vista positiu sobre «la fi del món» també es transmet en les versions bíbliques que tradueixen aquesta expressió com «la conclusió de l’ordre de coses» (NM) o «la fi del temps» (TBS) (Mateu 24:3). Com que tant la humanitat com el planeta Terra sobreviuran a la fi, oi que és lògic pensar que sorgirà una nova era, o un nou ordre de coses? La Bíblia indica que sí, ja que parla sobre «el món futur» (Lluc 18:30, BCI).

Jesús va anomenar aquest futur període ‘el temps que tot renaixerà’, un temps en què farà que la humanitat torni a les condicions que Déu s’havia proposat al principi (Mateu 19:28). Llavors gaudirem de moltes benediccions:

• Viure en seguretat i prosperitat en un paradís a la Terra (Isaïes 35:1; Miquees 4:4).

• Gaudir d’una feina significativa i satisfactòria (Isaïes 65:21-23).

• Veure com desapareixen les malalties (Isaïes 33:24).

• Tornar a la joventut (Job 33:25).

• Presenciar la resurrecció dels morts (Joan 5:28, 29).

Si fem «la voluntat de Déu», és a dir, el que ell ens demana, no hem de témer la fi del món. Al contrari, la podem esperar amb il·lusió.

LA BÍBLIA RESPON: «Quan veureu que passen aquestes coses, sapigueu que és a prop el Regne de Déu» (LLUC 21:31).

En el seu llibre The Last Days Are Here Again (Els darrers dies tornen a ser aquí), el catedràtic Richard Kyle escriu que «un canvi sobtat, afegit al caos social, crea una atmosfera propícia per fer prediccions sobre la fi del món». Això sobretot succeeix si el canvi i el caos semblen difícils d’explicar.

No obstant això, els profetes bíblics que van parlar sobre la fi no intentaven senzillament explicar per què hi havia tantes dificultats en la seva època, sinó que Déu els va inspirar perquè descrivissin les condicions que indicarien que la fi era imminent. Ara analitza algunes d’aquestes profecies i decideix per tu mateix si actualment s’estan complint.

•   Guerres, fams, terratrèmols i epidèmies mortals (Mateu 24:7; Lluc 21:11).

• Augment considerable de la delinqüència (Mateu 24:12).

• La devastació de la Terra per part dels humans (Apocalipsi 11:18).

• Gent que s’estima a si mateixa i estima els diners i els plaers més que no pas Déu (2 Timoteu 3:2, 4).

• Desintegració familiar (2 Timoteu 3:2, 3).

• Apatia generalitzada davant l’evidència que la fi s’apropa (Mateu 24:37-39).

• Predicació de les bones notícies del Regne de Déu per tota la Terra (Mateu 24:14).

Com va dir Jesús, veure «tot això» fa que ens adonem que la fi del món és a prop (Mateu 24:33). Els testimonis de Jehovà creuen que l’evidència és clara, i comparteixen la seva fe amb altres al predicar en 236 països.

LA BÍBLIA RESPON: «Quan diran: “Pau i seguretat!” aleshores, de sobte, els caurà al damunt la perdició, com els dolors del part a una dona embarassada, i no se n’escaparan» (1 TESSALONICENCS 5:3).

La Bíblia compara la destrucció del món amb un part perquè serà inevitable, igual que els dolors que pateix la mare, i, a més, es produirà de cop. D’altra banda, el temps que queda fins a la fi és com un embaràs, ja que la mare percep cada cop amb més intensitat els senyals que li indiquen que el part s’acosta. Potser el doctor ha previst quan naixerà el nen, però encara que el part es retardi, ella està segura que el seu fill naixerà aviat. D’igual manera, el fet que s’hagin tingut expectatives errònies sobre la fi no vol dir que no hi hagi evidència clara que vivim en els «darrers dies» (2 Timoteu 3:1).

Però potser et preguntes: «Si el senyal que indica que la fi és a prop és tan obvi, per què hi ha tanta gent que no se n’adona?». La Bíblia mostra que, a l’acostar-se la fi, molts restarien importància a l’evidència. En comptes de reconèixer els canvis tan importants que es produirien durant els darrers  dies, se’n riurien i dirien: «D’ençà que els pares s’adormiren tot està igual que al començament de la creació» (2 Pere 3:3, 4). En altres paraules, el senyal dels darrers dies és molt clar, però molts no en faran ni cas (Mateu 24:38, 39).

En aquest article només hem repassat algunes de les proves bíbliques que mostren que la fi és a prop. * T’agradaria saber-ne més? Si és així, per què no et poses en contacte amb els testimonis de Jehovà i els demanes un curs bíblic gratuït? Pots estudiar a casa teva, a qualsevol altre lloc que et vagi bé o, fins i tot, per telèfon. És cert que hauràs d’invertir una mica del teu temps, però els beneficis que pots obtenir són incalculables.