AQUEST tresor es va descobrir a finals de desembre de 1922, quan l’erudit de Geòrgia Ivané Javakhishvili estava investigant com s’havia format l’alfabet georgià. Llavors, va trobar per casualitat una còpia del Talmud de Jerusalem. Quan l’examinava, va descobrir sota el text hebreu escrits mig esborrats en caràcters georgians. *

L’escrit «amagat» sota el Talmud era una còpia d’un fragment del llibre bíblic de Jeremies del segle V de la nostra era. Abans d’aquesta troballa, el manuscrit bíblic en georgià més antic que es coneixia era del segle IX de la n. e. Poc després, es van trobar parts d’altres llibres de la Bíblia datats del segle V de la n. e. i, fins i tot, més antics. Imagina’t: s’havien descobert porcions bíbliques de només uns quants centenars d’anys posteriors al temps de Jesús i els apòstols!

Ara bé, qui va traduir aquest text? Només una persona, o un grup de traductors diligents? Fins ara, no s’ha trobat cap registre històric que ens ho confirmi. Sigui com sigui, no hi ha cap dubte que la Bíblia ja s’havia traduït al georgià, sencera o en part, cap al segle IV i que la Paraula de Déu ha estat, des d’aleshores, a l’abast dels georgians en la seva llengua materna.

El llibre The Martyrdom of St. Shushanik the Queen (El martiri de la reina Santa Shushanik), probablement de finals del segle V, demostra fins a quin punt els georgians coneixien la Bíblia. El llibre explica la tràgica història de la reina i fa referència a diversos relats dels Salms, dels Evangelis i d’altres parts de la Bíblia. També narra com Varsken, el marit de Shushanik i governador del regne georgià de Kartli, va deixar el «cristianisme», es va convertir al zoroastrisme persa i va exigir que la seva dona fes el mateix per tal d’apaivagar els governadors perses. Però, segons el llibre, la reina no va voler renunciar a les seves creences i va trobar consol a les  Escriptures durant els darrers dies de la seva vida.

És evident que, des del segle V, la traducció i la còpia de la Bíblia en georgià mai s’han aturat. De fet, el torrent de manuscrits bíblics que existeixen en georgià proven l’esforç tan diligent que han fet els copistes i traductors. Analitzem dues parts d’aquesta admirable història: la traducció i la impressió de la Bíblia.

«Jo, en Giorgi, un humil monjo, he traduït aquest llibre dels Salms del grec modern al georgià amb molt d’esforç i gran diligència.» Aquestes paraules són del monjo georgià del segle XI Giorgi Mtatsmindeli. Però, per què s’havia de traduir la Bíblia quan ja hi havia una traducció al georgià des de feia alguns segles?

Quan va arribar el segle XI, només quedaven uns quants dels primers manuscrits bíblics en georgià i alguns llibres de la Bíblia s’havien perdut completament. A més, la llengua havia evolucionat lleugerament i, per tant, als lectors se’ls feia difícil entendre les còpies antigues. Tot i que diversos traductors es van esforçar per recobrar la Bíblia en georgià, va ser Giorgi qui va tenir el paper principal. Va comparar les versions que ja existien en georgià amb manuscrits grecs i va traduir fragments que hi faltaven, fins i tot, llibres complets de la Bíblia. Durant el dia, Giorgi s’encarregava de les seves tasques com a abat del monestir i, a la nit, traduïa la Bíblia.

Ephrem Mtsire, contemporani de Giorgi, va anar encara més enllà. Va establir una guia per als traductors que englobava principis fonamentals de la traducció, com ara treballar sempre que sigui possible amb la llengua original i seguir amb fidelitat el text font, però sense sacrificar mai la naturalitat. Ephrem també va establir la pràctica d’afegir notes a peu de pàgina i anotacions marginals en les traduccions al georgià i, a més, va fer una nova traducció de diversos llibres de la Bíblia. L’obra de Giorgi i Ephrem va assentar la base per a futures traduccions.

Durant el segle següent, es van establir acadèmies a les ciutats de Gelati i Ikalto, i la producció literària va proliferar a Geòrgia. Segons diversos erudits, la traducció coneguda com la Bíblia de Gelati (en georgià), que es troba al Centre Nacional de Manuscrits de Geòrgia, és una traducció de la Bíblia totalment nova d’un dels erudits de Gelati o Ikalto.

Com va influir tota aquesta activitat de traducció bíblica en el poble de Geòrgia? Al segle XII, el poeta georgià Shota Rustaveli va escriure Vepkhis-tqaosani (L’embolcallat amb pell de pantera), una obra que ha tingut tanta influència a Geòrgia al llarg dels segles que es coneix popularment com la segona Bíblia georgiana.  En K. Kekelidze, un erudit georgià de l’actualitat, comenta que, tant si el poeta citava directament de la Bíblia com si no, «alguns dels seus punts de vista són al·lusions directes a diversos relats bíblics». I encara que el poema és una mica idealista, parla de temes com ara l’amistat verdadera, la generositat, el respecte per les dones i l’amor desinteressat pels desconeguts. Aquests i d’altres valors bíblics han tingut un gran paper en la forma de pensar del poble georgià durant segles i encara formen part de la seva ètica moral.

A finals del segle XVII, la família reial de Geòrgia estava molt interessada a tenir la Bíblia impresa i, amb aquest objectiu, el rei Vakhtang VI va construir una impremta a la capital, Tbilisi. Ara bé, el text bíblic encara no estava a punt. Es podria dir que la Bíblia en georgià tornava a estar amagada. Només estaven disponibles fragments de manuscrits d’algunes parts de la Bíblia i la llengua que s’havia emprat en aquestes traduccions era arcaica. Llavors, es va encarregar la tasca de revisar i restaurar el text bíblic a Sulkhan-Saba Orbeliani, un lingüista experimentat.

Orbeliani es va dedicar de tot cor a aquesta obra. Com que parlava diverses llengües, com ara el grec i el llatí, va poder consultar diferents obres de referència, a més de manuscrits georgians que ja existien. Ara bé, a l’Església ortodoxa de Geòrgia no li va agradar gens la seva visió imparcial. El clergat va acusar Orbeliani de trair l’Església i va convèncer el rei perquè detingués la seva obra de traducció bíblica. Segons algunes fonts seglars de Geòrgia, en un concili eclesiàstic, el clergat va obligar Orbeliani a cremar la Bíblia en la qual havia estat tants anys treballant.

És interessant que una còpia del Manuscrit Mtskheta, també conegut com la Bíblia de Saba (en georgià) i que s’ha conservat fins als nostres dies, contingui anotacions personals d’Orbeliani. Així i tot, alguns dubten que sigui la mateixa Bíblia que l’Església va condemnar. Però el que sabem segur és que se li pot atribuir l’autoria de l’apèndix.

La impressió de la Bíblia, tot i els seus reptes, va continuar sent un objectiu prioritari per a alguns membres de la família reial. Del 1705 al 1711, es van imprimir diverses parts de la Bíblia en georgià i, gràcies als esforços dels prínceps Bakari i Vakhushti de Geòrgia, finalment es va poder imprimir la Bíblia completa en georgià l’any 1743. El tresor mai més estaria amagat!