Salta al contingut

Què és la bèstia de color escarlata del capítol 17 d’Apocalipsi?

Què és la bèstia de color escarlata del capítol 17 d’Apocalipsi?

La Bíblia respon

 La bèstia de color escarlata que la Bíblia descriu a Apocalipsi capítol 17 simbolitza una organització que té com a objectiu unir i representar tots els països del món. Primer es coneixia com la Societat de Nacions i avui dia es coneix com l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Com identificar la bèstia de color escarlata

  1.   Representa una entitat política. La bèstia de color escarlata té «set caps» que representen «set muntanyes» i «set reis», o governs (Apocalipsi 17:9, 10). A la Bíblia s’utilitzen les bèsties i les muntanyes per simbolitzar governs (Jeremies 51:24, 25; Daniel 2:44, 45; 7:17, 23).

  2.   És la imatge del sistema polític mundial. La bèstia de color escarlata s’assembla a la bèstia de set caps d’Apocalipsi capítol 13, que simbolitza el sistema polític mundial. Totes dues bèsties tenen set caps, deu banyes i noms blasfems (Apocalipsi 13:1; 17:3). S’assemblen tant que no pot ser una simple coincidència. La bèstia de color escarlata és una imatge del sistema polític mundial (Apocalipsi 13:15).

  3.   Rep poder d’altres governs. La bèstia de color escarlata «surt» d’altres governs, és a dir, existeix gràcies a ells (Apocalipsi 17:11, 17).

  4.   Té lligams amb la religió. Babilònia la Gran, el conjunt de totes les religions falses del món, s’asseu sobre la bèstia de color escarlata. Això demostra la influència que té la religió sobre aquesta bèstia (Apocalipsi 17:3-5).

  5.   Deshonra Déu. La bèstia està «plena de noms blasfems» (Apocalipsi 17:3).

  6.   Va estar inactiva per un temps. Tal com explica la Bíblia, la bèstia de color escarlata estaria per un temps a «l’abisme», a o inactiva, però tornaria a aparèixer (Apocalipsi 17:8).

Compliment de la profecia bíblica

 Vegem com les Nacions Unides i la seva predecessora, la Societat de Nacions, han complert la profecia bíblica de la bèstia de color escarlata.

  1.   És una entitat política. Les Nacions Unides donen suport al sistema polític defensant «la igualtat sobirana de tots els seus membres». b

  2.   És la imatge del sistema polític mundial. El 2011, es va incorporar a les Nacions Unides el seu 193è estat membre. És per això que aquesta organització afirma representar la majoria de nacions i pobles del món.

  3.   Rep poder d’altres governs. L’Organització de les Nacions Unides deu la seva existència als seus estats membres, i només té el poder i l’autoritat que aquests li donen.

  4.   Té lligams amb la religió. Tant la Societat de Nacions com les Nacions Unides han rebut el suport de les religions d’aquest món de manera sistemàtica. c

  5.   Deshonra Déu. L’Organització de les Nacions Unides, es va establir per «mantenir la pau i la seguretat internacionals». d Tot i que pot semblar que té un objectiu lloable, l’ONU en realitat deshonra Déu, perquè afirma que aconseguirà una cosa que només el Seu Regne pot aconseguir (Salm 46:9; Daniel 2:44).

  6.   Va estar inactiva per un temps. La Societat de Nacions es va formar just desprès de la Primera Guerra Mundial per mantenir la pau, però no va aconseguir evitar els conflictes internacionals. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el 1939, es va dissoldre la Societat de Nacions. Però el 1945, just després de la Segona Guerra Mundial, es va formar l’Organització de les Nacions Unides. Els seus objectius, mètodes i estructura són molt semblants als de la Societat de Nacions.

a D’acord amb el Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, de W. E. Vine, la paraula grega que es tradueix per ‘abisme’ descriu «una profunditat insondable». A més, la King James Version tradueix aquesta paraula com un «pou sense fons». A la Bíblia, fa referència a un lloc o estat de reclusió i completa inactivitat.

b Consulta l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides.

c Per exemple, un consell que representava moltes denominacions protestants d’Amèrica va afirmar el 1918 que la Societat de Nacions seria «l’expressió política del Regne de Déu a la terra». El 1965, representants del budisme, catolicisme, hinduisme, islam, judaisme, protestantisme i de l’església ortodoxa de l’est es van reunir a San Francisco per donar suport i orar per les Nacions Unides. I el 1979, el papa Joan Pau II va dir que tenia l’esperança que l’ONU fos «per sempre el fòrum suprem de la pau i la justícia».

d Consulta l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides.