La Marta, una testimoni de Jehovà de Guatemala, està aprenent kekchi per tal de compartir el missatge de la Bíblia amb les persones que parlen aquest idioma. Un dia, va veure un home sortint de l’hospital. Quan el va veure, la Marta va pensar que l’home probablement venia d’un poble kekchi ubicat a una zona muntanyosa on els testimonis de Jehovà havien predicat molt poc. Es va apropar a ell i li va parlar utilitzant les poques paraules kekchi que sabia.

 La Marta li va oferir un curs bíblic. Ell el va acceptar de bon grat però li va dir que no tenia diners per pagar el curs. La Marta li va explicar que els testimonis de Jehovà estudien la Bíblia amb les persones gratuïtament. També li va dir que podia fer el curs per telèfon i que s’hi podia afegir tota la seva família, cosa que a l’home li va semblar bé. Com que ell sabia parlar i llegir espanyol, la Marta li va donar una còpia de la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras. També li va donar el llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia? en kekchi. La setmana següent, l’home, la seva esposa i els seus dos fills van començar a estudiar la Bíblia per telèfon amb la Marta. Estudiaven amb ella dos cops per setmana. La Marta explica: «Com que jo no parlava bé el kekchi, estudiàvem en espanyol i l’home traduïa tot el que dèiem a la seva dona. Els fills sí que entenien l’espanyol».

 Aquest home era el pastor de la seva església. Va començar a ensenyar als seus feligresos el que estava aprenent de la Bíblia. Ells estaven encantats amb aquestes noves ensenyances i li van preguntar on les havia après. Quan els va parlar del seu curs bíblic, van demanar afegir-s’hi un rere l’altre. En poc temps, s’hi ajuntaven unes 15 persones cada setmana per estudiar amb la Marta per telèfon. De fet, van haver de coŀlocar un micròfon a prop del telèfon perquè tothom pogués escoltar.

 Quan la Marta va parlar amb els ancians de la seva congregació sobre aquest curs bíblic, un d’ells va visitar el poble on vivien els estudiants. Els va convidar a anar a un discurs públic que faria el superintendent de circuit a a un poble que, per arribar-hi, s’havia de conduir durant una hora i després caminar dues hores més. Ells van acceptar la invitació, i van assistir-hi 17 d’aquests estudiants.

 Algunes setmanes més tard, el superintendent de circuit i alguns testimonis més van passar quatre dies amb els estudiants. Als matins, veien vídeos en kekchi de jw.org i estudiaven el fullet Qui fa avui dia la voluntat de Jehovà? Per les tardes, veien continguts de JW Broadcasting. El superintendent de circuit també va fer plans perquè cada estudiant tingués el seu propi curs bíblic.

 Al llarg d’aquests quatre dies, els germans també van predicar als pobles kekchi dels voltants i van convidar les persones a una reunió especial. A aquesta reunió, els germans van oferir un curs bíblic a cadascun dels 47 assistents, i onze famílies el van acceptar.

 Uns quants mesos després, els ancians van organitzar reunions cada cap de setmana al poble on vivia el primer home que havia mostrat interès. Actualment, unes 40 persones assisteixen regularment a aquestes reunions. I quan els germans van celebrar allà el Memorial de la mort de Jesús, els va alegrar molt veure que hi van assistir 91 persones.

 Quan la Marta recorda com va començar tot i quin ha estat el resultat final, diu: «Em sento molt agraïda a Jehovà. A vegades penso que no puc fer gaire, però som eines a les mans de Déu. Ell sabia el que hi havia al cor d’aquelles persones i les va atraure al seu poble. Jehovà les estima».