En els últims anys, Veneçuela ha patit una crisi social i econòmica sense precedents. Un testimoni de Jehovà que es diu Edgar, diu: «Durant els últims anys, el nivell de vida ha caigut tant en picat que sembla que estiguem a un altre país».

 Què ha ajudat l’Edgar a fer front als canvis? Ell explica: «La meva dona, la Carmen, i jo vam pensar en l’exemple de missioners que s’havien mudat a llocs amb menys recursos i que havien après a viure fins i tot sense els serveis bàsics. Això ens va motivar a simplificar la nostra vida i a provar noves coses com, per exemple, cultivar el nostre propi menjar».

 Però l’Edgar i la Carmen van anar més enllà. Es van esforçar molt per consolar els seus germans, inclosos els deprimits (1 Tessalonicencs 5:11). L’Edgar diu: «A banda de consolar-los, també els vam animar a esforçar-se per ajudar els altres perquè veiessin per ells mateixos l’alegria que se sent quan fas coses pels altres» (Fets 20:35).

 Quan va començar la pandèmia de la covid, l’Argenis es va proposar predicar als seus familiars, i alguns d’ells van començar a estudiar la Bíblia per telèfon.

 L’Argenis també volia que els seus familiars, que no tenien accés a internet, poguessin veure el congrés regional del 2020. Un testimoni que vivia a un poble proper els va fer arribar la gravació del congrés. També van poder aconseguir que els deixessin un televisor i uns altaveus. Abans que comencés el congrés, l’Argenis va trucar els seus familiars per fer una oració junts. Gràcies als esforços de l’Argenis, quatre familiars seus i 15 persones més van poder veure el congrés.

 El Jairo i la Joana són els únics que tenen cotxe a la congregació on serveixen, així que l’utilitzen per ajudar els altres. Un dels reptes als quals s’enfronten és la dificultat d’aconseguir benzina a Veneçuela. El Jairo diu: «A vegades hem de passar moltes hores, fins i tot nits senceres, fent cua per posar benzina».

 El Jairo pensa que els esforços que fa per ajudar els germans valen la pena. Ell diu: «Quan ens esforcem per donar als germans tot el que necessiten, ens posem molt contents al veure que se senten tan agraïts, no només pel que nosaltres fem per ells, sinó perquè veuen que Jehovà els dona tot el que necessiten» (2 Corintis 9:11, 14).

 Una germana que es diu Norianni tenia la impressió que els altres la veien massa jove com per poder ajudar, tot i que gairebé tenia 30 anys. Però llavors va llegir 1 Timoteu 4:12, que diu: «Que ningú et menyspreï perquè ets jove. Al contrari, dona un bon exemple als fidels».

 Aquest text va motivar la Norianni a ajudar els germans grans de la seva congregació. Els donava un cop de mà per escriure cartes per a la predicació i els convidava a acompanyar-la als seus cursos bíblics. A més, els trucava i els enviava missatges animadors. La Norianni diu: «Jehovà m’ha ensenyat que puc fer molt dins del seu poble».

 Els nostres germans i germanes de Veneçuela estan passant per situacions molt difícils. Malgrat això, continuen predicant amb entusiasme i són «un gran consol» per als seus germans (Colossencs 4:11; 2 Timoteu 4:2).