Ja s’estan utilitzant tots els edificis del complex de Warwick. A principis de setembre unes 500 persones ja hi vivien. Entre aquestes, hi havia voluntaris de construcció i germans treballant a temps complet que s’havien mudat de Brooklyn.

Un dissenyador revisa el vernís del mosaic de vidre que va a l’entrada de l’exposició «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà». Les rajoles van rebre un tractament específic perquè semblessin antigues i estiguessin en harmonia amb el tema històric de l’exposició.

L’Stephen Lett, un membre del Consell Rector dels Testimonis de Jehovà, va ser el president de la primera Adoració del matí que es va presentar des de Warwick. Aquell matí, el germà Lett va llegir una carta d’agraïment als més de 27.000 voluntaris que havien treballat en la construcció de les noves instal·lacions i molts d’altres que van donar suport en el projecte de diferents maneres.

Un fuster col·loca unes lletres per al cartell d’entrada a una de les tres exposicions autoguiades. Aquesta exposició, «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà», explica la història moderna dels Testimonis de Jehovà des de la dècada del 1870 fins al dia d’avui.

El Comitè de Redacció es reuneix amb els seus ajudants i els membres del Departament de Redacció. Grans pantalles mostren propostes de material gràfic per a les properes publicacions i permeten la comunicació amb departaments d’altres complexos durant les reunions. La taula, que va ser donada anys enrere, es va traslladar de Brooklyn a Warwick.

Un ajudant del Comitè de Coordinadors, juntament amb altres germans que treballen sota la direcció d’aquest Comitè, comenten diferents maneres d’ajudar els afectats pel Tifó Haima (Lawin), que feia un dia havia sacsejat les Filipines. Les videoconferències permeten als departaments de la seu mundial atendre ràpidament els assumptes urgents i comunicar-se amb sucursals arreu del món.

Un estany amb sistema de bioretenció separa l’edifici de manteniment del camí de l’entrada principal. Aquest estany i d’altres que hi ha a Warwick utilitzen mètodes naturals per recollir i filtrar partícules i impureses de la pluja. Així s’estalvia un 50% dels costos associats a la instal·lació d’un sistema convencional de drenatge. A més, l’aigua tractada i filtrada que després es deriva cap als rierols de la zona proporciona un hàbitat més saludable per a les plantes i els animals.

Un equip de mudances descarrega objectes personals al moll de recepció de mercaderies. Uns 80 treballadors han ajudat els germans de la seu mundial a traslladar-se de Brooklyn a Warwick, la seva nova llar.

Els flequers aboquen una gran massa de pa d’una màquina industrial d’amassar a un taulell. Com que la massa pot pesar més de 45 kg, aquesta màquina fa que el procés sigui més ràpid i segur. La fleca de Warwick també està equipada amb una càmera de fermentació controlada que permet accelerar o disminuir la fermentació controlant la temperatura i la humitat. Aquest aparell redueix el treball que es requereix per fer centenars de pans cada setmana.

El personal de l’edifici de serveis treu la brossa fora de l’edifici de manteniment. A diferència de les instal·lacions de Brooklyn, la majoria dels nostres edificis de Warwick estan connectats entre ells. Això fa que es necessiti menys vehicles i personal per recollir la brossa i els materials reciclables.

Un germà tira aigua polvoritzada a una brusa per estovar les arrugues i planxar-la amb un maniquí universal. De mitjana, el Departament de Bugaderia de Warwick renta cada setmana més de 5.000 kg de roba i roba de la llar. Per fer el seguiment de la roba s’enganxen etiquetes amb un codi de barres. Les etiquetes s’escanegen a diferents punts de la bugaderia per comprovar que totes les peces es tracten adequadament i s’entreguen al departament o habitació que li correspon.

Un mecànic revisa i fa tasques de manteniment a una grua elevadora de la planta elèctrica. Aquesta feina allarga la vida útil de la maquinària i manté la seguretat dels que la utilitzen.

Un tècnic elimina errors del programa que posa en marxa la introducció de l’exposició «Un Exemple de Fe Viva».

Uns fusters posen a punt una bicicleta de l’any 1903 per a l’exposició: «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà». Aquesta bicicleta donada, que ha estat restaurada amb molta cura pels germans de Warwick, s’utilitza per transmetre l’esforç i el sacrifici que van fer els Estudiants de la Bíblia (més endavant coneguts com a Testimonis de Jehovà) per difondre el missatge de la Bíblia amb mitjans de transport com aquests.

Uns fusters instal·len un vidre per a una exposició d’objectes relacionats amb el «Fotodrama de la creació», una projecció de diapositives i pel·lícules en moviment que es va estrenar el 1914. Aquell mateix any la van veure uns nou milions de persones.

Uns arxivistes i una dissenyadora gràfica preparen l’edició número 1544 de la Bíblia de Zuric en llatí per a l’exposició: «La Bíblia i el Nom Diví». La fletxa vermella que hi ha a la Bíblia en primer pla senyala el nom personal de Déu, Jehovà. Els arxivistes prenen moltes precaucions per protegir aquestes bíblies tan delicades. Per exemple, s’utilitzen tires de polièster per mantenir les pàgines al seu lloc, es controla la humitat i la temperatura de la sala, i la il·luminació de fibra òptica de les vitrines s’ajusta minuciosament per evitar que el paper delicat es faci malbé.

Els visitants poden veure l’espectacular vista del complex de Warwick des de la torre de 23 metres d’alçada. Les reserves per a les visites autoguiades de les exposicions i les instal·lacions de Warwick van començar el 3 d’abril de 2017. Aquells que vulguin reservar una visita ho han de fer a través del sistema de reserves del nostre web a la secció QUI SOM > OFICINES I VISITES GUIADES.

Un arxivista col·loca en una vitrina un exemplar insòlit de la primera edició de la Bíblia King James Version del 1611. Les vitrines han estat dissenyades i fetes a mida pel personal de Warwick.

Una dissenyadora d’art col·loca un barret de copa en una vitrina. Aquest barret era de Joseph F. Rutherford, qui va portar la capdavantera entre els Testimonis de Jehovà el segle passat. Aquest museu forma part de l’exposició «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà» i representa els inicis dels Testimonis i els seus esforços per predicar les bones notícies del Regne.

Amb l’ajuda de l’equip de gravació, un lector narra la visita autoguiada de l’exposició «La Bíblia i el Nom Diví». Només una setmana després de desmuntar la cabina de gravació i altres aparells a Brooklyn i traslladar-los a Warwick, l’estudi de gravació ja tornava a estar en marxa. Aquest estudi, una extensió de l’estudi principal de gravació situat al Centre Educatiu de la Watchtower a Patterson, també s’utilitza per gravar la Traducció del Nou Món, La Torre de Guaita, Desperta’t!, articles per jw.org i altres publicacions.

Una ajudant de fusteria pinta les vores d’un mostrador de fotos tridimensional. Aquest mostrador, que és part de l’exposició «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà», mostra fotografies antigues dels Estudiants de la Bíblia a finals del segle XIX.

Una germana pinta una figura de Caleb, un personatge de la sèrie de dibuixos Fes-te amic de Jehovà. Aquesta figura apareixerà al museu que destaca les eines i els continguts que els Testimonis de Jehovà han fet especialment per als nens.

Un fuster retalla fotografies i rètols de vinil per a l’exposició «Un Poble que Porta el Nom de Jehovà». Més de 250 persones, inclosos ebenistes, programadors informàtics, dissenyadors, electricistes, vitrallers, càmeres i escriptors, han treballat en les tres exposicions, des del primer esbós fins a l’últim detall.