Salta al contingut

PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS

Evolució o creació? Part 1: Per què creure en Déu?

Evolució o creació? Part 1: Per què creure en Déu?

 Evolució o creació?

 Creus que Déu va crear totes les coses? Si és aixina, no eres l’únic; molts jóvens i adults pensen igual. Però altres creuen que la vida i l’univers evolucionaren sense l’ajuda d’un «Ser Suprem».

 Ho sabies? A sovint, les persones que tenen estos dos punts de vista diuen què creuen sense pensar, però no saben per què.

  •   Alguns creuen en la creació simplement perquè és el que els han ensenyat en l’església.

  •   Moltes persones creuen en l’evolució simplement perquè és el que els han ensenyat en l’escola.

 Esta sèrie d’articles t’ajudarà a estar més convençut i a explicar per què creus en la creació. No obstant, primer t’hauries de fer una pregunta molt senzilla:

 Per què crec en Déu?

 Per què és important esta pregunta? Perquè la Bíblia t’anima a utilitzar la teua ment, és a dir, la teua «capacitat de raonar» (Romans 12:1 TNM). Açò significa que per a creure en Déu no hauries de basar-te únicament en

  •  les emocions (Sent que ha d’haver una força superior)

  •  la influència dels altres (Visc entre persones religioses)

  •  la pressió (Els meus pares m’han ensenyat a creure en Déu)

 Més bé, t’hauries de convéncer personalment que Déu existix i hauries de tindre bones raons per a creure.

 Per tant, què et convenç a tu que Déu existix? L’activitat «¿Qué razones tengo para creer en Dios?» t’ajudarà a enfortir les teues creences. També et podria ser útil analitzar el que han contestat altres jóvens a esta pregunta.

 «Quan escolte en classe al professor explicant-nos com funciona el cos humà, no tinc ningun dubte que Déu existix. Fins i tot les parts més xicotetes del nostre cos tenen la seua funció i, a sovint, es fan sense que siguem conscients. El cos humà és impressionant!» (Teresa)

 «Quan veig un gratacel, un creuer o un cotxe, em pregunte: “Qui ha fet açò?”. Si fan falta persones inteŀligents per a construir un cotxe, per exemple, perquè es necessiten moltes peces xicotetes per a que tot funcione bé, està clar que les persones també hem sigut dissenyades.» (Richard)

 «Quan penses que han fet falta centenars d’anys per a que les persones més inteŀligents entenguen només una xicoteta part de l’univers, veus clarament que no té ningun sentit concloure que l’univers haja arribat a existir sense l’ajuda d’un ser inteŀligent!» (Karen)

 «Quant més estudiava sobre ciència, menys raonable em pareixia l’evolució. Per exemple, vaig pensar en la precisió matemàtica de la naturalesa i lo únics que som els humans, per la necessitat que tenim de saber qui som, d’on venim o a on anem, entre altres coses. L’evolució tracta d’explicar totes estes coses prenent com a base els animals, però mai ha sigut capaç d’explicar per què els humans som únics. Per a mi, fa falta més “fe” per a creure en l’evolució, que en un Creador.» (Anthony)

 Explica les teues creences

 Què pots fer si els teus companys de classe es burlen de tu per creure en una cosa que no pots vore? I si et diuen que la ciència «ha provat» que l’evolució és certa?

 Primer, està-te segur del que creus. No tingues por ni t’avergonyisques (Romans 1:16). Recorda que:

  1.   No estàs a soles; molta gent creu en Déu. Entre ells, hi ha gent molt inteŀligent i amb estudis. Per exemple, hi ha científics que creuen en Déu.

  2.   Quan les persones diuen que no creuen en Déu, a voltes, el que realment volen dir és que no entenen la seua manera d’actuar. En comptes de donar proves que donen suport al seu punt de vista, fan preguntes com: «Si Déu existix, per què permet el sofriment?». Per tant, convertixen un assumpt inteŀlectual, en un emocional.

  3.   Les persones tenim «necessitats espirituals» (Mateu 5:3 TNM). Això inclou la necessitat de creure en Déu. Per tant, si algú et diu que no creu en Déu, eixa persona, i no tu, té la responsabilitat d’explicar com ha arribat a eixa conclusió (Romans 1:18-20).

  4.   Creure en Déu és absolutament raonable. Açò està d’acord amb les proves que demostren que la vida no pot arribar a existir per si mateixa. De fet, no hi ha res que demostre que la vida s’originara espontàniament de la matèria inanimada.

 Per tant, què podries dir si algú et pregunta per què creus en Déu? Analitza les següents situacions.

 Si algú et diu: «Només els ignorants creuen en Déu».

 Podries respondre: «De veres penses això? Jo no. De fet, en una enquesta que es va fer a més de 1.600 professors de ciència de diferents universitats prestigioses, una tercera part d’ells van dir que no es consideraven ni ateus ni agnòstics. a Diries que tots eixos professors són ignorants només perquè creuen en Déu?».

 Si algú et diu: «Si Déu existix, per què hi ha tant de patiment en el món?».

 Podries respondre: «Algunes persones no creuen en Déu perquè no entenen la seua manera d’actuar, o en este cas, per què pareix que no actua. Què opines? [Deixa que responga.] Jo he trobat una bona resposta a eixa pregunta. Però per a entendre-ho, fa falta analitzar el que diu la Bíblia. Voldries saber més?».

 El següent article d’esta sèrie, analitzarà per què la teoria de l’evolució no dona una resposta satisfactòria a com hem arribat a existir.

a Font: Social Science Research Council, «Religion and Spirituality Among University Scientists», d’Elaine Howard Ecklund, 5 de febrer de 2007.