A LA següent visita la senyora li va tornar a parlar malament. Com va reaccionar la Toñi? Ella reconeix: «Va ser una situació molt desagradable i els seus atacs estaven totalment injustificats». Malgrat això, la Toñi es va tornar a disculpar i li va dir que entenia el sofriment pel que estava passant.

Si haguessis estat la Toñi, com hauries reaccionat? Hauries aguantat el tipus? Creus que t’hauria costat no perdre els nervis? Sense cap mena de dubte, mantenir la calma en aquestes situacions pot ser un verdader repte. Quan ens sentim estressats o provocats, és molt complicat no perdre els estreps.

Tot i això, la Bíblia ens anima a tenir un esperit calmat. De fet, relaciona aquesta actitud amb ser savis. El deixeble Jaume va escriure: «Qui és savi i entès entre vosaltres? Que mostri amb una bona conducta les seves obres amb sàvia mansuetud» (Jm. 3:13). Per què podem dir que ser calmat és una mostra de la saviesa de Jehovà? I què ens pot ajudar a cultivar aquesta qualitat?

Un esperit calmat redueix les tensions. «Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira.» (Prov. 15:1, BEC.)

Una mala reacció pot fer que una situació desagradable empitjori, afegint llenya al foc (Prov. 26:21). En canvi, una resposta calmada normalment suavitza l’ambient. I fins i tot pot fer que una persona que està a la defensiva es tranquil·litzi.

La Toñi va experimentar això en pròpia pell. Quan la dona va veure que ella reaccionava amb molta calma, va començar a plorar i li va explicar que se sentia ofegada per problemes personals i familiars. La Toñi va donar un bon testimoni i, com a conseqüència, es va començar un curs bíblic. Tot gràcies a la conducta calmada i pacífica d’aquesta germana.

Un esperit calmat ens ajuda a ser feliços. «Feliços els dòcils, perquè ells heretaran la terra.» (Mt. 5:5.)

Per què són feliços «els dòcils»? Moltes persones que abans eren violentes han canviat, i ara són més tranquil·les i més felices. La seva vida ha millorat moltíssim i saben que els hi espera un futur meravellós (Col. 3:12). L’Adolfo, un superintendent de circuit d’Espanya, recorda com era la seva vida abans de conèixer la veritat.

«La meva vida no tenia cap sentit», diu l’Adolfo. «Perdia el control de tal manera que alguns dels meus amics s’espantaven quan em veien reaccionar amb violència i arrogància. Però un dia em van clavar sis punyalades i vaig començar a sagnar. Vaig veure la mort de molt a prop, i aquella va ser la gota que va fer vessar el got.»

Ara, en canvi, aquest germà ensenya als altres a tenir una actitud calmada amb el seu exemple i amb el que diu. I molts se senten atrets a la seva personalitat amable i agradable. L’Adolfo diu que és molt feliç amb els canvis que ha fet, i li està molt agraït a Jehovà per haver-lo ajudat a cultivar un esperit calmat.

Un esperit calmat fa feliç a Jehovà. «Sigues savi, fill meu, i alegra el meu cor: i podré respondre quelcom al qui m’ultratja.» (Prov. 27:11.)

Déu té raons de sobres per estar furiós amb Satanàs perquè aquest l’ha fet el blanc de les seves burles. Amb tot, la Bíblia diu que Jehovà és «lent per a la ira» (Èx. 34:6). Quan ens esforcem per imitar la Seva personalitat i som persones calmades, demostrem que som savis, cosa que fa molt feliç a Jehovà (Ef. 5:1).

És veritat que el món que ens envolta no ens ho posa fàcil. Hem de conviure amb individus que la Bíblia descriu com «fanfarrons, arrogants, blasfems, [...] calumniadors, intemperats, indòmits» (2 Tim. 3:2, 3). Ara bé, això no hauria de ser una excusa per no cultivar un esperit calmat. La Paraula de Déu ens recorda que «la saviesa que ve de dalt és [...] pacífica [...], raonable» (Jm. 3:17, BEC). Si ens esforcem per tenir una actitud pacífica i raonable, demostrarem la saviesa que ve de Déu. Aquesta saviesa ens ajudarà a mantenir la calma quan ens sentim provocats i farà que ens acostem més a Jehovà, la Font infinita de saviesa.