1. Com se sentia Marta, i per què?

MARTA no es pot treure del cap la imatge de la tomba del seu germà. El seu dolor és una càrrega tan feixuga com l’enorme roca que tanca la cova on està enterrat Llàtzer; no es pot fer a la idea que el seu estimat germà ja no hi sigui. Els quatre dies que han passat des de la seva mort han estat un interminable anar i venir de visites, planys i condolences.

2, 3. (a) Què devia sentir Marta al veure Jesús? (b) Què revela sobre Marta la important afirmació que va fer?

² Ara, però, Marta tenia al davant l’amic més estimat de Llàtzer. És probable que, al veure Jesús, el seu dolor es fes més insuportable, perquè ell era l’únic que podia haver salvat el seu germà. Tot i això, la trobada amb Jesús als afores de Betània, un poblet situat al vessant d’una muntanya, va consolar Marta. Durant els breus moments que va passar amb ell, la bondat i l’empatia de Jesús la van animar i reconfortar com en altres ocasions. Jesús li va fer diverses preguntes que la van ajudar a centrar-se en la seva fe i la seva esperança de la resurrecció. Arran d’aquella conversa, Marta va fer una de les afirmacions més importants que mai va pronunciar: «Jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que has vingut al món» (Jn. 11:27, TBS).

³ Com es desprèn d’aquestes paraules, Marta tenia una fe extraordinària. Tot i que la Bíblia ens dóna poca informació sobre aquesta dona, en podem extreure lliçons molt importants que ens ajudaran a enfortir la fe. Tenint això present, analitzem què va passar la primera vegada que la Bíblia esmenta Marta.

4. Qui formava la família de Marta, i quina relació tenien amb Jesús?

⁴ Uns mesos abans, quan Llàtzer encara era viu, van rebre a casa seva el convidat més il·lustre que hi pot haver, Jesucrist. Llàtzer, Marta i Maria eren germans i vivien junts a Betània. Alguns estudiosos pensen que potser Marta era la gran, ja que  sembla que feia d’amfitriona i de vegades es menciona la primera (Jn. 11:5). No se sap si cap d’ells es va casar mai. En qualsevol cas, es van fer molt amics de Jesús. De fet, la seva casa es va convertir en el centre d’operacions de Jesús quan predicava a Judea, on va trobar molta oposició i antipaties. De ben segur que agraïa moltíssim poder comptar amb aquell oasi de pau i suport.

5, 6. (a) Per què Marta estava tan enfeinada durant aquella visita de Jesús? (b) Com va reaccionar Maria a l’oportunitat que suposava tenir Jesús a casa?

⁵ En bona mesura, la comoditat i l’hospitalitat de la llar eren degudes a Marta, una persona activa i treballadora que no parava ni un moment. I aquella visita de Jesús no en va ser una excepció. Marta de seguida va organitzar un àpat especial amb molts plats per al seu convidat d’honor i potser també per a alguns dels seus companys de viatge. En aquell temps, l’hospitalitat era molt important. Quan arribava un convidat, el rebien amb un petó de benvinguda, li treien les sandàlies, li rentaven els peus i li ungien el cap amb oli perfumat per refrescar-lo (llegeix Lluc 7:44-47). També se li oferia un bon lloc on descansar i es procurava que no li faltés de res.

⁶ Marta i Maria estaven ocupadíssimes amb els preparatius. Segur que Maria, qui alguns creuen que era la més sensible i meditativa de les dues, va ajudar la seva germana al principi. Però les coses van canviar amb l’arribada de Jesús. Per a ell, era una ocasió per ensenyar, i això és precisament el que va fer. A diferència dels líders religiosos de l’època, Jesús estava ben disposat a ensenyar a les dones sobre el tema de la seva predicació, el Regne de Déu, perquè les respectava. Maria devia estar emocionada amb aquella oportunitat; per això va seure als peus de Jesús i va escoltar fil per randa tot el que deia.

7, 8. Per què a Marta li bullia la sang, i com va expressar la seva frustració?

⁷ Ens podem imaginar com a Marta li començava a bullir la sang. Tenia una bona feinada preparant el menjar i ocupant-se dels convidats, i cada cop estava més preocupada i capficada en els seus quefers. Com es devia sentir a mesura que anava i venia i veia que la seva germana estava allà asseguda sense moure un dit per ajudar-la? No ens estranyaria que es posés vermella de ràbia, que sospirés exageradament o que fes cara de pomes agres. No ho podia fer tot ella sola!

⁸ Al final, Marta no va poder contenir més la frustració. Va interrompre Jesús i li va etzibar: «Senyor, ¿no us fa res que la meva germana em deixi tota sola a servir? Digueu-li, doncs, que m’ajudi» (Lc. 10:40). Amb aquestes contundents paraules, Marta  va demanar a Jesús que corregís Maria i li ordenés que tornés a la feina.

9, 10. (a) Com va respondre Jesús a Marta? (b) Com sabem que Jesús no estava menyspreant els esforços de Marta?

⁹ La resposta de Jesús devia deixar Marta glaçada, i també ha sorprès molts lectors de la Bíblia. Li va dir amb bondat: «Marta, Marta, et preocupes i et neguiteges per preparar moltes coses, i només poques són necessàries o una de sola. Maria ha escollit la bona porció, que no li serà pas presa» (Lc. 10:41, 42). Per què va dir això Jesús? Que potser afirmava que Marta posava les coses materials per damunt de Déu? O no valorava els esforços d’aquella dona per preparar un àpat deliciós?

¹⁰ Res d’això. Jesús era conscient que Marta tenia bona intenció i que actuava de tot cor. A més, ell no considerava que tanta hospitalitat necessàriament tingués res de dolent; per exemple, en una ocasió anterior havia acceptat la invitació a «un gran banquet» que Mateu havia organitzat en el seu honor (Lc. 5:29). El problema no era el menjar en si, sinó les prioritats de Marta: estava tan concentrada a preparar aquells elaborats plats que havia perdut de vista el que importava de debò. Què era?

11, 12. Com va corregir Jesús a Marta?

¹¹ Jesús, el Fill unigènit de Jehovà Déu, havia anat a casa de Marta a ensenyar la veritat. No hi havia res més important, ni tan sols el deliciós menjar que estava preparant Marta. Segur que Jesús es va entristir al veure que ella es perdia una ocasió única per aprofundir la seva fe, però va respectar la seva decisió. * Ara bé, que Marta demanés a Jesús que obligués Maria a perdre’s també aquella oportunitat... això ja eren figues d’un altre paner.

¹² Com que Marta estava una mica alterada, Jesús la va voler tranquil·litzar repetint el seu nom en un to suau. La va corregir amb bondat i li va assegurar que no hi havia motiu perquè ‘es preocupés i es neguitegés per preparar moltes coses’. Amb un o dos plats n’hi hauria prou, sobretot quan tenia l’ocasió de gaudir d’un banquet espiritual. Però de  cap manera li prendria a Maria «la bona porció» que havia escollit, la d’aprendre de Jesús.

13. Què podem aprendre de la manera com Jesús va corregir Marta?

¹³ Aquesta simple escena domèstica conté moltes lliçons per als seguidors de Crist. No hem de permetre mai que res sigui més important que satisfer la nostra necessitat espiritual (Mt. 5:3, NM). Tot i que volem imitar el caràcter generós i treballador de Marta, hem d’evitar ‘preocupar-nos i neguitejar-nos’ en excés per la part menys essencial de l’hospitalitat i perdre’ns el que de debò importa. El motiu principal pel qual passem temps amb els nostres germans no és oferir àpats suculents ni gaudir-ne, sinó confortar-nos mútuament i compartir dons espirituals (llegeix  Romans 1:11, 12). Fins i tot l’àpat més senzill pot fer que l’ocasió sigui realment animadora.

14. Per què hem d’imitar Marta quan ens corregeixen?

¹⁴ Va acceptar Marta la bondadosa correcció de Jesús i en va aprendre la lliçó? Doncs sí. L’apòstol Joan, al presentar un emotiu relat sobre el germà de Marta, ens recorda: «Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer» (Jn. 11:5). Havien passat mesos des de la visita de Jesús a Betània de la qual hem parlat. És evident que Marta no estava moixa ni ressentida amb Jesús pel seu consell amorós, sinó que l’havia acceptat de bon grat. En aquest aspecte també podem imitar la seva extraordinària fe. Qui de nosaltres no necessita una petita correcció de tant en tant?

15, 16. (a) Com és probable que reaccionés Marta quan el seu germà va caure malalt? (b) Per què les esperances de Marta i Maria no van durar gaire?

¹⁵ Quan el seu germà va caure malalt, segur que Marta el va cuidar. Malgrat que va fer tot el que va poder per alleujar el seu malestar i ajudar-lo a refer-se, Llàtzer va empitjorar. Les seves germanes no es van separar del seu costat ni un moment. A l’observar la ullerosa cara del seu germà, Marta devia recordar totes les penes i alegries que havien viscut junts al llarg dels anys.

¹⁶ Quan semblava que ja no hi havia res a fer, Marta i Maria van enviar un missatge a Jesús, qui estava predicant a uns dos dies de camí. El seu missatge va ser ben senzill: «Senyor, aquell qui estimeu està malalt» (Jn. 11:1, 3). Sabien que Jesús estimava el seu germà, i tenien fe que faria tot el que pogués per ajudar el seu amic. S’aferraven elles a la idea que Jesús arribaria abans que fos massa tard? Si va ser així, les seves esperances no van durar gaire. Llàtzer va morir.

17. Per què se sentia desconcertada Marta, i què va fer a l’assabentar-se que Jesús s’acostava a Betània?

¹⁷ Marta i Maria van plorar la mort del seu germà, i juntes es van encarregar dels preparatius per al funeral i de rebre les moltes persones de Betània i els voltants que hi havien anat a consolar-les. Però ni rastre de Jesús. A mesura que passava el temps, Marta devia sentir-se més desconcertada. Finalment, quatre dies després de la mort de Llàtzer, es va assabentar que Jesús s’acostava al poble. Tot i ser un moment difícil, Marta va tornar a demostrar que era una dona d’empenta. Es va aixecar i, sense dir res a Maria, va anar de seguida a trobar-se amb Jesús. (Llegeix Joan 11:18-20.)

18, 19. (a) Quina esperança va expressar Marta? (b) Per què era impressionant la seva fe?

 ¹⁸ Quan Marta va veure el seu Senyor, va expressar amb paraules el pensament que feia dies mortificava les dues germanes: «Si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà». Però això no significa que Marta hagués perdut la fe ni l’esperança, perquè tot seguit va dir: «Ja sé, però, que tot el que demaneu a Déu, ell us ho concedirà». A continuació, Jesús va enfortir la fe de Marta: «El teu germà ressuscitarà» (Jn. 11:21-23).

¹⁹ Marta pensava que Jesús es referia a la resurrecció futura, per això va respondre: «Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia» (Jn. 11:24). La seva fe en aquesta ensenyança era impressionant. Els saduceus, uns líders religiosos jueus, negaven que hi hauria una resurrecció, tot i ser una doctrina ben clara de les Escriptures inspirades (Dan. 12:13; Mc. 12:18). Ara bé, Marta sabia que Jesús ensenyava l’esperança de la resurrecció i que fins  i tot havia ressuscitat algunes persones, però ningú que hagués estat mort tant de temps com Llàtzer. No es podia imaginar el que passaria tot seguit.

20. Explica el significat de les inoblidables paraules de Jesús registrades a Joan 11:25-27 i de la resposta de Marta.

²⁰ Aleshores Jesús va pronunciar unes inoblidables paraules: «Jo sóc la resurrecció i la vida». De fet, Jehovà Déu ha donat al seu Fill l’autoritat per realitzar en el futur resurreccions a escala mundial. Després Jesús va preguntar a Marta: «Creus això?». Llavors ella va respondre el que hem vist al principi del capítol. Tenia fe que Jesús era el Crist, o Messies, que era el Fill de Jehovà i qui els profetes havien predit que vindria al món (Jn. 5:28, 29; llegeix Joan 11:25-27, TBS).

21, 22. (a) Com va demostrar Jesús el que sent per les persones que ploren la mort d’algú? (b) Descriu la resurrecció de Llàtzer.

²¹ Valoren Jehovà i el seu Fill, Jesucrist, una fe com la de Marta? Els fets que va presenciar a continuació ho deixen ben clar. Ella va anar corrents a buscar la seva germana. Després va observar com Jesús s’emocionava profundament al parlar amb Maria i les altres persones que ploraven la mort de Llàtzer. Va veure com se li negaven els ulls al seu Mestre i mostrava sense amagar-se’n la pena que sentia davant el dolor provocat per la mort. I va sentir com ordenava que retiressin la roca que tancava la tomba del seu germà (Jn. 11:28-39).

²² Marta, tan pragmàtica com sempre, va protestar dient que, com que ja havien passat quatre dies des de la mort de Llàtzer, el seu cadàver ja devia fer pudor. Però Jesús li va recordar: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?». És clar que Marta creia i, per tant, va veure la glòria de Jehovà. Just llavors i allà mateix, Déu va capacitar el seu Fill perquè tornés Llàtzer a la vida. Pensa en els records que devien quedar gravats a la memòria de Marta fins al dia de la seva mort: Jesús cridant «Llàtzer, vine a fora!»; el soroll gairebé imperceptible dins de la cova quan Llàtzer es va aixecar i, encara lligat amb les benes amb què s’embolcallava un cadàver, va avançar lentament fins a l’entrada de la tomba; Jesús donant instruccions perquè ‘el deslliguessin i el deixessin anar’; i, per descomptat, l’abraçada plena d’eufòria entre els tres germans quan ella i Maria es van llençar als braços de Llàtzer. (Llegeix Joan 11:40-44.) El terrible dolor que oprimia el cor de Marta s’havia esvaït!

23. Què desitgen fer Jehovà i Jesús per tu, i què has de fer?

²³ Aquest relat mostra que la resurrecció dels morts no és pas  una il·lusió; és una ensenyança bíblica reconfortant i un fet provat (Job 14:14, 15, TBS). A Jehovà i al seu Fill els encanta recompensar la fe de les persones, tal com van fer en el cas de Marta, Maria i Llàtzer. També tenen reservades moltes recompenses per a tu si cultives una fe forta.

24. Quina és l’última ocasió en què la Bíblia menciona Marta?

²⁴ La Bíblia esmenta Marta un cop més. Va ser una setmana abans de la mort de Jesús. Conscient de les dificultats que li esperaven, Jesús va triar allotjar-se de nou en aquell oasi de pau a Betània. Des d’allà aniria a peu fins a Jerusalem, a tres quilòmetres de distància. Jesús i Llàtzer sopaven a casa de Simó, el leprós, i aquesta és l’última ocasió en què es menciona la nostra protagonista. El relat diu: «Marta servia» (Jn. 12:2).

25. Per què es pot dir que les germanes com Marta són una benedicció per a les congregacions?

²⁵ No podríem esperar menys de Marta! El primer cop que la Bíblia la menciona, està treballant; i l’últim cop que l’esmenta, segueix treballant, esforçant-se per atendre les necessitats dels qui l’envoltaven. Avui dia, les congregacions dels seguidors de Crist tenen la benedicció de comptar amb germanes decidides i generoses com Marta, que sempre demostren la seva fe en Jehovà treballant de valent per a ell i ajudant els altres. Què va passar amb Marta? Ella segurament va continuar demostrant la seva fe en Jehovà, i aquesta va ser una decisió sàvia, perquè s’hauria d’enfrontar a altres dificultats.

26. Què va poder fer Marta gràcies a la seva fe?

²⁶ En pocs dies, Marta va haver de suportar la terrible mort del seu estimat Senyor, Jesús. A més, els mateixos hipòcrites que el van assassinar també es van proposar matar Llàtzer, ja que la seva resurrecció estava fent que molts posessin fe en Jesús (llegeix Joan 12:9-11). I, evidentment, amb el temps la mort va truncar els lligams d’amor que existien entre Marta i els seus germans. No sabem com ni quan va passar això, però podem afirmar una cosa: Marta va aguantar fins a la fi gràcies a la seva preciosa fe. Nosaltres també ho podrem fer si imitem la fe de Marta.