TOTS volem viure una vida feliç i plena de goig, però en aquests últims dies hem de fer front a molts problemes i situacions difícils (2 Tim. 3:1). Les injustícies, els problemes de salut, la manca de feina, la pèrdua d’algun ésser estimat o altres situacions angoixants poden fer que alguns perdin el goig. Fins i tot els servents de Jehovà ens podem desanimar i sentir que el nostre goig s’apaga. Si aquest és el teu cas, com pots recuperar-lo?

Per respondre a aquesta pregunta, primer hem d’entendre què és el goig i com altres persones han aconseguit mantenir-lo malgrat les proves. Després analitzarem què podem fer per no perdre el goig i, fins i tot, fer-lo créixer.

No hauríem de confondre el goig amb estar contents o de bon humor. Per iŀlustrar-ho, imagina’t una persona beguda que riu tota l’estona. Quan se li passa l’efecte de l’alcohol, torna a la realitat i, potser, als seus problemes i preocupacions. Segurament ja no té tantes ganes de riure. Aquesta eufòria passatgera no té res a veure amb el goig (Prov. 14:13).

Al contrari, el goig és una qualitat interna, ben arrelada al cor. En ocasions s’ha definit com ‘el sentiment o l’emoció causada per posseir o esperar alguna cosa bona’. El goig és un sentiment de felicitat o alegria que es manté tant si les circumstàncies són bones com si no (1 Tes. 1:6). De fet, pot ser que una persona tingui alguna preocupació, però continuï sentint goig. Per exemple, els apòstols van ser assotats per parlar sobre Jesús. Amb tot, «van sortir molt contents del Sanedrí, perquè havien estat considerats dignes de patir per causa del nom de Jesús» (Fe. 5:41). Evidentment, no estaven contents perquè havien estat maltractats, sinó perquè havien estat lleials a Jehovà.

Cap de nosaltres neix amb aquesta qualitat, ni tampoc l’obtenim de sobte. En realitat, el goig forma part del «fruit de l’esperit» de Déu, i amb l’ajuda d’aquest esperit podem posar-nos completament «la nova personalitat», que inclou el goig (Gàl. 5:22; Ef. 4:24). Quan cultivem aquesta qualitat, estem més ben preparats per fer front a les pressions de la vida.

La intenció de Jehovà no era que la terra estigués plena de maldat, com veiem avui dia, sinó que tot anés bé. Però, encara que la gent fa coses dolentes, Ell no ha perdut el goig. La Bíblia diu: «La força i el goig són en el seu santuari» (1 Cròn. 16:27). A més, quan un servent de Déu fa la Seva voluntat, «alegra el [seu] cor» (Prov. 27:11).

Una manera d’imitar Jehovà és no preocupar-nos excessivament quan les coses no surten tal com esperàvem. En lloc de  perdre el nostre goig, centrem-nos en les coses positives que ja tenim i esperem amb paciència les coses encara millors que vindran. *

A la Bíblia trobem molts exemples de persones que van conservar el goig malgrat les circumstàncies. Un d’ells va ser Abraham. Aquest servent fidel va afrontar situacions que van posar en perill la seva vida i també va patir diversos problemes causats per altres persones (Gèn. 12:10-20; 14:8-16; 16:4, 5; 20:1-18; 21:8, 9). A pesar d’això, Abraham no va perdre el goig perquè va tenir molt present l’esperança de viure en un nou món sota la governació del Messies (Gèn. 22:15-18; Heb. 11:10). De fet, Jesús va dir: «El vostre pare Abraham es va alegrar molt pensant que veuria el meu dia» (Jn. 8:56). Podem imitar aquest servent del passat si dediquem temps a meditar en les benediccions futures (Rm. 8:21).

L’apòstol Pau i el seu company Siles també es van centrar en les promeses de Déu. Tenien una fe molt forta i van mantenir el seu goig tot i passar per experiències difícils. Per exemple, després d’haver estat cruelment apallissats i tancats a la presó, «cap a mitjanit, Pau i Siles estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo» (Fe. 16:23-25). L’esperança que tenien els va permetre aguantar i, a més, el fet de saber que patien perquè eren seguidors de Crist els va omplir de goig. Nosaltres podem copiar la seva actitud si recordem els bons resultats que obtenim quan servim Jehovà fidelment (Fili. 1:12-14).

A l’actualitat també trobem bons exemples de germans que han mantingut el goig tot i les proves. Per exemple, el novembre de 2013, el supertifó Haiyan va arrasar les cases d’unes 1.000 famílies de Testimonis al centre de les Filipines. En George, un germà de Tacloban que va perdre la seva casa, va dir: «Tot i el que hem passat, els germans estem feliços. Se’m fa difícil expressar amb paraules el goig que sentim». Encara que afrontem situacions difícils, podrem mantenir el goig si reflexionem en el que Jehovà ha fet per nosaltres. Ara bé, quines altres raons tenim per sentir goig?

La raó més important és la nostra amistat amb Jehovà. Tenim l’enorme privilegi de conèixer el Sobirà de l’univers, el nostre Pare, Déu i Amic! (Sl. 71:17, 18.)

També valorem el regal de la vida i la capacitat de gaudir d’ella (Ecl. 3:12, 13). A més, com que Jehovà ens ha atret a ell, podem entendre el seu propòsit (Col. 1:9, 10). Ens ajuda a saber com hem de viure la nostra vida perquè tingui sentit. Per contra, la majoria de la gent no té clar quin propòsit té la vida. Pau va parlar d’aquest contrast quan va dir: «“Els ulls no han vist i les orelles no han escoltat, i el cor de l’home no s’ha pogut imaginar el que Déu ha preparat per als que l’estimen”. És a nosaltres que Déu ens ho ha revelat per mitjà del seu esperit» (1 Cor. 2:9, 10). Veritat que et fa feliç conèixer la voluntat i el propòsit de Jehovà?

Pensa què més ha fet Jehovà per nosaltres. No t’alegra saber que els teus pecats poden ser perdonats? (1 Jn. 2:12.) També et permet servir-lo colze a colze amb altres persones que l’estimen (Sl. 133:1). Pots estar segur que Ell protegeix el seu poble de Satanàs i els seus dimonis (Sl. 91:11). I, gràcies a la Seva compassió, et dona una esperança per al futur (Rm. 12:12). Si medites en totes aquestes benediccions, el teu goig creixerà i es farà més fort (Fili. 4:4).

Pot tenir més goig un cristià? Jesús va dir: «Us he dit tot això perquè pugueu sentir la mateixa alegria que jo sento i perquè la vostra alegria sigui completa» (Jn. 15:11). Aquestes paraules demostren que sí que podem fer créixer el nostre goig. Podem comparar el goig al foc. Si vols que un foc sigui més gran, li has d’afegir llenya. De la mateixa manera, com que l’esperit sant alimenta el goig, faràs bé de tenir el costum de demanar a Jehovà en oració que et doni el seu esperit. A més, meditar en la Paraula de Déu t’ajudarà a tenir més goig (Sl. 1:1, 2; Lc. 11:13).

Una altra manera de fer que creixi el teu goig és estar molt ocupat en activitats que agraden a Jehovà (Sl. 35:27; 112:1). De fet, hem sigut creats per tenir «temor de Déu» i per guardar «els seus manaments, perquè això és el tot per a l’home» (Ecl. 12:13). Dit d’una altra manera, hem estat dissenyats per fer la Seva voluntat. Per tant, quan servim Jehovà, gaudim plenament de la vida. *

A mesura que cultivem el nostre goig, experimentarem altres beneficis. Per exemple, si servim Jehovà amb goig malgrat els problemes, ell estarà encara més content amb nosaltres (Deut. 16:15; 1 Tes. 5:16-18). També evitarem tenir un estil de vida materialista i estarem disposats a fer sacrificis per donar suport al Regne (Mt. 13:44). Quan vegem els bons resultats de fer més per Jehovà, el nostre goig augmentarà, sentirem pau interior i contribuirem a la felicitat dels altres (Fe. 20:35; Fili. 1:3-5).

«Si estàs content i satisfet amb la teva vida, és més probable que tinguis bona salut en el futur.» Això és el que va escriure un investigador de la Universitat de Nebraska, als Estats Units, després d’haver revisat una bona quantitat d’estudis sobre salut. Aquesta afirmació està d’acord amb la Bíblia, que diu: «Un cor alegre és bona medicina» (Prov. 17:22). Si fas créixer el teu goig, segurament tindràs més bona salut.

Així doncs, tot i viure temps difícils i angoixants, podrem cultivar el goig que ve de Déu si demanem esperit sant en oració, i estudiem i meditem en la seva Paraula. També augmentem el nostre goig quan ens parem a pensar en les coses bones que tenim, imitem la fe dels altres i ens esforcem per complir la voluntat de Déu. Si fem tot això, viurem en primera persona les paraules de Salm 64:10, que diu: «El just s’alegrarà en Jahveh, i confiarà en ell».